El darrer any (fins a l’octubre) s’han inscrit 2.207 ha més de vinya a la DO Cava. Fent una estimació oficiosa podem arribar a les 38.000 ha tenint en compte el últims dos mesos de l’any. Això visualitza l’èxit d’una DO que des del 2012 mostra un augment del preu del raïm moderat i constant a causa de la sequera i l’eficàcia de la targeta vitícola, que ha motivat la plantació. Però el potencial de producció queda emmascarat per la manca d’aigua que arrosseguem des del 2014, que fa de regulador no convidat. Si imaginem un any de pluviometria normal, 38.000 ha amb un rendiment mitjà de 10.000 kg/ha produirien 334 milions d’ampolles, cent més de les venudes els darrers anys. Quan coneguem les vendes de cava de 2017, es farà palès que la situació és d’una enorme fragilitat pel risc de devaluació de preus i de prestigi.
El nou règim d’autoritzacions permet limitar les plantacions si hi ha risc d’oferta excessiva de raïm o de devaluació significativa. Davant d’això, el Consell Regulador, en base a un estudi de la Universitat de La Rioja i la URV sobre possibilitats de creixement sostenible de la superfície de vinya, recomana cada any des de 2015 al Ministeri d’Agricultura limitar la plantació. L’ha desestimada els dos primers anys i el 2017 l’ha acceptat parcialment. O sigui, un nyap del Ministeri, que en lloc de fer política agrària ha fet política amb un tema agrari, intentant conciliar la regulació defensada pel Consell Regulador amb els interessos particulars d’algunes zones que ara volen anar sols perquè creuen que la conjuntura política els afavoreix.
A JARC considerem que cal defensar la limitació de plantacions. Plantegem-nos nous horitzons, com subzones a la DO (cava català ecològic?), o si la coexistència de diferents denominacions d’origen no ens ha tret autonomia. Fem el debat, amb calma i rigor, i si ho decidim juguem les nostres cartes.
Isabel Vidal Marsal (JARC)
Sant Sadurní d’Anoia
