Una requalificació urbanística de la magnitud de la de l’Eixample Nord, que suposa doblar en extensió l’actual trama urbana de Vilanova i que és, de fet, la requalificació de majors proporcions que hi ha en dansa a tot Catalunya, no es pot saldar –llei en mà– com si d’una petita modificació puntual es tractés. Cal una revisió de tot el pla general en el seu conjunt, atès que afectaria tota l’estructura de la ciutat.
El doble d’habitatges
Aquest és l’argument de la primera i principal de les 14 al·legacions presentades divendres per la CUP, a l’aprovació inicial de la modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal a l’Eixample Nord, en base als compromisos adquirits deu anys enrere per l’Ajuntament per salvar la Platja Llarga de la urbanització (quan les màquines ja hi estaven treballant). Les al·legacions vénen avalades per l’advocat Eduard de Ribot i per 500 signatures recollides les últimes setmanes.
Marta Jofra, portaveu de la CUP, recorda, a més, que el pla general vigent s’havia de revisar als vuit anys de la seva aprovació (any 2001), per la qual cosa no seria procedent tramitar una modificació puntual d’aquestes dimensions. Així mateix, el creixement previst per l’Ajuntament (es doblen els 3.600 habitatges que hi estaven dibuixats) no té, segons la CUP, cap tipus de justificació, atès que hi ha molts pisos buits a Vilanova, sectors dins la trama urbana per edificar i no hi prou demanda d’habitatge.
Permuta de Platja Llarga
Jofra qualifica de “disbarat” traslladar l’edificabilitat de la Platja Llarga a l’Eixample Nord sense que faci falta. Altres arguments al·legats són la desmesura de la planificació a 50 anys vista (fins al 2060); la manca d’estudis d’inundabilitat dels cinc torrents que creuen el sector; la seva inviabilitat econòmica en el context de crisi immobiliària, econòmica i financera (les càrregues urbanístiques i els costos del projecte són de vora cent milions d’euros). Finalment, la CUP denuncia públicament “l’abús de poder” del govern local de CiU-PSC “de fer-nos fora del Consorci per al Desenvolupament de l’Eixample Nord perquè tot s’havia aprovar per unanimitat i no hi estàvem d’acord”.
Les deu pàgines d’al·legacions presentades divendres per Som VNG igualment impugnen la viabilitat econòmica i el procediment pel qual s’està preparant el projecte. La sintonia entre Som VNG i la CUP en aquest aspecte és total.
Més habitatges amb menys població
Pel que fa a la viabilitat econòmica, la regidora Deborah Zimmerman no troba justificada la construcció de 7.341 habitatges nous, en un moment en què es calcula que a Vilanova n’hi ha uns 3.000 de buits. Així mateix, “la població d’aquest municipi ha sofert un decreixement del 0,66% en els últims anys, segons dades de l’Idescat, i l’INE pronostica que a partir de 2020 el creixement demogràfic serà negatiu i s’arribarà a la 2049 amb les taxes de naixement més baixes de la història”.
Això sense tenir en compte la dificultat de pronosticar creixements econòmics a llarg termini que facin viable (encara que no necessari) el desenvolupament de tot el sector. D’altra banda, Som VNG també considera que pretendre construir en 10,6 km2 dels 34 que té Vilanova, necessàriament ha de passar per una revisió de tot el Pla General ja que afectaria tot el municipi.
A mida de la immobiliària
Finalment, i pel que fa a la gestió d’aquesta modificació del Pla General, al document d’al·legacions es remarca que el Consistori fa unes àmplies permutes de territori (en al·lusió a la Platja Llarga) “sense respondre a un interès general, sinó solament a complir una sentència que condemnava a l’Ajuntament de Vilanova a indemnitzar una gran promotora”. I tot això, segons comenta l’escrit, “perquè es va atorgar una llicència per edificar en una zona que els informes medi ambientals pertinents haguessin posat de manifest que era mereixedora d’una especial protecció”. Per això, Som VNG considera que “l’administració està fent la llei “a la mesura d’una immobiliària”.
