Enmig de la negociació més important de l’any, els pressupostos 2018, Vilanova ha rebut l’ensurt que la sociovergència és fulminada pel PDeCAT, no pas per CiU, perquè ni d’Unió ni de Convergència quedava ningú al govern.
No obstant, era la crònica d’una mort anunciada, un pacte per les cadires poc cohesionat i poc transparent. Una fórmula que naixé morta perquè internament, a CiU molts hi estàvem en contra: consideràvem una pèrdua ideològica cedir tant després de la trajectòria del mandat anterior. Un govern zombi, que en tres anys ben poc ha aportat a la ciutat, tret de crear més zones blaves que mai i apujar l’IBI també més que mai.
Un pacte que ha servit perquè l’alcaldessa fos més fora que dins, perquè els perdedors reals de vots mantinguessin el poder i perquè un tímid canvi en la forma de governar la ciutat –mandat 2011/15– fos llançat a la paperera de la història per tornar als clientelismes i les formes del tripartit.
Ara a un any vista, i ensumant-se les properes eleccions municipals, el PDeCat trenca amb el PSC. Evidentment més val tard que mai, però tothom coincideix en la diagnosi: tard i malament.
Tard perquè fa un any, quan els dos regidors de l’extinta Unió vam fer el gest pel trencament amb el PSC, finalment fou el trencament de CiU. Tard perquè després de l’1-O, per dignitat nacional s’hauria hagut de trencar. Tard perquè al novembre, la CUP, ERC i Som VNG van oferir-se a mantenir l’estabilitat política si trencaven amb els socialistes i l’alcaldessa respongué literalment: “és absolutament compatible ser presidenta de l’AMI i governar amb el PSC a Vilanova”. Tard, molt tard, però sobretot malament perquè han propiciat que 4 regidors de 25 es puguin quedar sols encarant una ciutat.
Per finalitzar, volem posar de manifest el nostre compromís per un canvi polític a la ciutat, però fidels a les línies programàtiques per les quals ens vam presentar. I quedi ben clar: ni el “PSC del 155”, ni el PDeCat són part del que necessita la ciutat.
Ariadna Llorens i David Montes
Regidors a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
