(Havia perdut la il·lusió d’escriure articles d’opinió). Lentament, el Penedès va trobant la seva realitat, el seu valor a través del raïm. Clos dels Guarans, un petit celler de Santa Margarida i els Monjos, impulsat per l’enòleg Jordi Raventós, ha iniciat la comercialització de la primera malvasia vermella de Sitges. Una notícia estimulant i molt positiva, que suposa la recuperació d’una altra varietat oblidada. La novetat encara resulta més estimulant quan es tasta aquesta primícia. Un vi màgic, un vi que emociona, com diuen els grans experts en comunicació. Sense l’ajuda d’una doctora especialista en ampelografia, la recerca hauria estat gairebé infructuosa. La recuperació de la varietat històrica, per part de Jordi Raventós, el va portar fins a Tenerife, on un viticultor la seguia cultivant. Trobar el viticultor va resultar una altra odissea, divertida, emocionant. Jordi Raventós donava així memòria al seu avi, que sempre li havia parlat de la malvasia vermella de Sitges.
Parlant en termes històrics, el raïm mai ha tingut cap valor al Penedès. De fet, els elaboradors històrics del vi havien estat els pagesos, viticultors totalment oblidats del sistema comercial. Els magatzemistes i comerciants de vi miraven les vinyes de lluny. Amb la industrialització del vi escumós (cava) i, més tard, l’inici del vi de qualitat, embotellat, lentament va canviar la forma de mirar la vinya. La vinya, però, continuava sent un concepte molt allunyat dels grans productors de cava i de la majoria d’empreses vinícoles que comercialitzaven el vi comú, a doll. Els anys 1980 i 1990 el xarel·lo no tenia gaire prestigi dins el sector vinícola del Penedès. Paradoxes que s’haurien de recordar sempre. Els miralls dels temps ens expliquen moltes coses. La història ens explica tantes coses de nosaltres mateixos, que tenim por de poder-la reconèixer.
El raïm és l’origen del vi. El Penedès, lentament, va trobant el seu origen. Repetim. El raïm. L’origen. La bellesa d’una flor. El so d’una abella. L’herba verda. El raïm a la boca. El temps dins els ulls. La mà dins la terra.
