El Concili IV de Laterà, de 1215, establia la creació de les escoles de gramàtica a les catedrals. A finals del segle XIII a la catedral de Tarragona ja s’havien implantat dos graus d’ensenyament, és a dir, el que podríem denominar com a ensenyament elemental, en què l’alumne aprenia de lletra, i el segon grau, denominat de “gramàtica”, en què s’aprenia el llatí.
Començava amb la lectio, que en llatí significava lectura, per passar posteriorment a la disputatio –debat, controvèrsia–, en la qual s’experimentaven els problemes mitjançant la discussió dels arguments a favor o en contra. Les classes consistien sovint en la transmissió oral dels textos del professor i després en els comentaris que aquest feia a propòsit del que s’havia llegit. Aquest sistema permetia que l’alumne prengués al dictat el llibre del professor i en la disputatio anotés al marge les observacions o comentaris que li semblessin suggeridors. Els alumnes, al llarg del curs, transcrivien el llibre del professor i els seus coneixements. D’aquí vénen expressions actuals com ara dictar la lliçó, fer una classe magistral…
El 4 d’octubre de 1425, dos estudiants d’arts, Pere Gallissà, de 21 anys, oriünd de la vila de l’Arboç i habitant de Barcelona, i Pere Rovira, de 19 anys, nadiu de Pallerols, prop de Cervera, i també habitant de Barcelona, formaven una societat per a la docència. Ambdós estudiants tindrien una cambra a les escoles majors de Barcelona, els rectors de les quals eren el prevere Galceran Roca i el ciutadà de Barcelona Tomàs d’Horts, d’acord amb una pràctica habitual a les escoles de Barcelona. Es tractava, en aquest cas, d’aquelles escoles de la catedral de Barcelona. En aquesta cambra de les escoles de la catedral ambdós ensenyarien la part gramatical i literària del pla d’estudis de l’escola d’arts als estudiants que els triessin o als estudiants que fossin designats a assistir a les seves classes per fruir del que diríem una beca o per altres raons.
A finals del segle XIII, a mesura que les ciutats consoliden l’estructura municipal, cerquen també la creació de les seves pròpies escoles. Els jurats de la Universitat de Vilafranca de l’any 1361 donen i concedeixen a Bernat de Pons, mestre en arts, oriünd de Saidí (municipi del Baix Cinca), el regiment de les escoles a Vilafranca del Penedès. Aquest contracta un ajudant, el mestre Gatnau, per ensenyar gramàtica a les escoles de Vilafranca. En el document es comenta que els alumnes no pagaran cap quantitat, per tant, se sobreentén que deurien ser les primeres escoles públiques. El mestre cobrarà deu lliures que li pagarà la universitat de Vilafranca. El contracte es fa per un any amb una possible renovació si a la universitat li plau. A més, se li permet a Bernat tenir residència durant aquest any a la vila i dotar les escoles de tot el que necessiten.
L’any 1413, els estudiants d’arts Joan Mora i Pons de Vilafranca ensenyaven de lletra a les escoles de la catedral de Barcelona.