Hi ha una primavera vessant aigua per tot arreu. La sequera, que ja feia patir a principis d’hivern, ha desaparegut. Al nostre món de cada dia, tant de cul al sofà, estem molt familiaritzats amb l’aigua. El fet d’obrir l’aixeta, tan quotidià, era ben inimaginable cent anys enrere. Les cases, les llars, no tenien aigua corrent. S’anava a la font i a rentar als safareigs públics. Hi ha molts països on l’aigua és una primera necessitat. Arreu és un bé escàs. Cal estalviar-la. Es diu que tindrà, en el futur, un valor semblant al del petroli, i possiblement sigui causa d’hostilitats. Grans multinacionals compren marges de rius, pensen en el negoci futur. I el fet que molts municipis en vulguin recuperar la gestió és un altre motiu de debat profund, seriós.
