“Un infant no és un got per omplir, sinó un foc per encendre”. Els infants i adolescents del país tornen a l’escola, per aprendre i per conviure, per compartir. L’escola ha anat canviant, com la societat. Del respecte i la consideració al mestre s’ha passat gairebé a la desautorització. De la participació a l’escola de pares, a l’associació de pares, s’ha arribat a quedar-se a casa. Potser aquests són extrems. Afortunadament hi ha bons pares i millors mestres. Amb pobles on els infants poden sortir a jugar al carrer. Amb escoles on es comparteixen llibres i materials. Tots plegats pensen en el demà: uns volen ser grans, els altres els volen instruïts i de tots en depèn el futur.
