Aquest any serà l’última diada independentista, escolto en moltes converses i en molts comentaris expressats a la xarxa i als mitjans de comunicació. La fatiga existeix després de cinc diades massives, històriques, consecutives, omplint els carrers, veient la poca determinació dels partits sobiranistes. Aquest any serà l’última. La frase em recorda el desig que tenien els seguidors del Barça de guanyar una lliga. Aquest any sí. En aquella època, quan era un nen, el Barça guanyava molts pocs títols. Ara, el Barça ho està guanyat tot. Amb la independència passarà el mateix. Guanyarem la independència i guanyarem escoles, beques, hospitals, pensions, inversions públiques.
De sobte, després de tots aquests anys de manifestacions, atacs i boicots de l’estat espanyol, sense oblidar les divisions polítiques entre els partits sobiranistes, ho podrem tenir tot. De sobte, serem un país independent. Per tant, aquest any sí, aquest any serà l’última diada. Mantenir aquesta mobilització durant cinc anys (2012-2016) és una demostració de força, contundent, cívica i transversal, de ruptura amb el règim constitucional i monàrquic del 1978. Aquesta mobilització impulsada per l’Assemblea Nacional i l’Òmnium és una cosa insultant. Els partits sobiranistes haurien de madurar. Calen compromisos reals. Menys estratègia electoral i més accions polítiques, concretes i definitives. Ara cal la determinació de forma concreta i clara dels 72 diputats independentistes del Parlament de Catalunya.
De fet, en aquests últims cinc anys, no s’ha fet pràcticament res. Només s’ha fet el procés participatiu del 9-N que tampoc va tenir gaire utilitat política. La vigília d’aquesta diada s’ha convocat un acte conjunt de l’esquerra catalana (ERC, Comuns i CUP) a Sant Boi. Alguns partits, lògicament, ho han criticat per no ser invitats. Aleshores, què han fet tots els partits sobiranistes catalans en aquests últims cinc anys? Tots han fet el mateix. Partidisme, tactisme i estratègiques electoralistes. Pura especulació, erosionant el propi procés. Els ciutadans quan es manifesten no especulen, ni juguen. Es creuen el dret a l’autoderminació. Un dret internacional que tenen tots els pobles per ser lliures i que forma part dels drets humans. O serem lliures o no serem res. Per tant, és millor ser lliures i ser alguna cosa.