Les ciutats europees han iniciat al segle XXI un canvi de mentalitat i han abandonat la idea de ciutat central per passar a concebre metròpolis com un mosaic territorial d’espais, corredors i fluxos verds. Mentrestant, Vilanova fa més de quatre anys que és orfe d’iniciatives polítiques en què el medi ambient i la infraestructura verda formin part dels projectes de la ciutat del demà.
Ara fa vora vint anys que se celebra el Fòrum Europeu sobre Boscos Urbans interactuant i incorporant a governants en la importància del bosc urbà i els “espais de vora” dintre la seva mentalitat legislativa i d’actuació.
Una ciutat que incorpori una connectivitat ecològica aprofitant l’orografia dels torrents i mantingui els seus espais verds, com el Bosquet o l’Ortoll com a veritables exponents verds preexistents en el nostre municipi. No és només una ciutat preocupada pel medi, sinó sensibilitzada en l’ecologia i amb el canvi climàtic.
Avui dia el 50% de la contaminació de les ciutats és causada per la mobilitat. Si imaginem una ciutat futura verda, hem de pensar també en aquest factor, recuperar la conversió en zona de vianants del nucli antic i crear-ne altres de noves, com per exemple l’eix Tetuan-l’Havana, on a més hi pot sorgir un nou pol comercial d’activació econòmica. Encara pequem en el pensament d’infamar paradigmes del canvi de la nostra mobilitat diària, de què el verd és només estètic, però hem d’entendre que el que avui és un problema d’urbanisme o de medi ambient, demà serà un problema de salut pública.
Gener Barjola
ICV de Vilanova i la Geltrú
