En la foscor de les lleis, en la foscor de la consciència, en la foscor dels valors, en la mísera foscor del patriarcat. La setmana passada ens assabentàvem de la sentència de la “manada”, en què violadors condemnats podien sortir de presó, en llibertat provisional.
Els Sanfermines no són les úniques festes que aquest estiu es viuran a milers de ciutats i poblacions. Aquí tenim les festes majors on ja fa alguns anys que patim casos d’assetjament, amb noies que no se senten segures als nostres carrers. I és cert, si un passeja de nit i fa un tomb per diferents carrers de les nostres ciutats pot percebre carrers sense il·luminació i insegurs. Han de sentir por o inseguretat a l’hora de tornar a casa? Potser tocaria començar a treballar un urbanisme i un treball de via pública amb perspectiva de gènere.
La violència masclista és una qüestió d’Estat, que afecta tota la població, i que té una causa estructural que és la desigualtat entre homes i dones. La llei hauria de tenir en referència els ajuntaments com a primera frontera d’acció en contra la violència masclista, els quals haurien de destinar tots els recursos que siguin necessaris per a la seva eradicació. Aquestes actuacions no han de respondre sempre a l’acció i la conseqüència, sinó que hauríem de treballar en campanyes i formacions de prevenció, sensibilització i educació en totes les franges d’edat, però també una sensibilització i formació en la policia, els metges, els jutges…
Gener Barjola
Vilanova i la Geltrú
