Talment com a Madrid està havent-hi judicis polítics contra la dissidència política, amb exconsellers de la Generalitat, els Jordis i Carme Forcadell a la presó, i l’expresident, més exconsellers i les exdiputades Anna Gabriel i Marta Rovira a l’exili; tres quarts del mateix amb el que va ser cap dels Mossos d’Esquadra i la resta de la cúpula policial catalana, que a qualsevol altre lloc del món [civilitzat] col·leccionarien medalles per la seva gestió tant dels atemptats del 17-A –malgré la freda col·laboració de la intelligentsia espanyola–, com per la seva professionalitat en el referèndum de l’1-O; com també és un judici polític el que hi ha hagut contra els joves d’Altsasu, que si no haguessin estat abertzales ni haurien entrat a presó –també preventiva–; o són polítiques les condemnes contra Valtonyc i Pablo Hásel, que no van fer altra cosa que fer ús del seu teòric dret a la llibertat d’expressió; talment com tots ells, al Penedès també està havent-hi un judici polític, el dels nou joves de Vilanova que des de fa quatre anys estan pagant un preu molt alt, exageradament car, per haver protestat contra la presència a la ciutat d’un ministre d’un partit que personifica com ningú les retallades, les polítiques antisocials, els desnonaments i les desorbitades taxes d’atur.
Els 9 de Vilanova són persones perfectament integrades en la societat, modèliques en molts camps, que encarnen la punta de llança de tot un moviment social i polític que ha anat in crescendo, que rebutjava i rebutja unes polítiques contràries al sentiment majoritari de la societat, i que ha tingut la seva màxima expressió al carrer. La societat vilanovina s’ha fet un fart de mostrar el seu suport a tots nou, amb actes de denúncia i solidaris, amb manifestacions, amb domassos, amb un recull d’intervencions de personatges de tota índole expressant el seu suport a través de les xarxes socials. Una ciutat sencera no es manifesta d’aquesta manera per uns delinqüents. El centenar de persones que eren allà saben que són innocents. Que en van triar uns nou com n’haurien pogut triar uns altres. El que es vol és sotmetre la dissidència fins a reduir-la a la mínima expressió, fins a convertir-la en irrellevant. Els 9 de Vilanova són innocents.
