Vet aquí. La votació al Parlament de Catalunya sobre les conclusions de la comissió del procés constituent pot provocar un acostament entre el PP i el PSOE i justificar un pacte d’investidura del president del govern espanyol. El pretext seria l’adopció de mesures consensuades contra el problema català… ignorant els catalans.
Fora d’això, malgrat les exigències de Brussel·les sobre el dèficit i la multitud de problemes que s’arrosseguen, el presumpte guanyador de les eleccions, Mariano Rajoy, continua sense moure’s per trobar aliats que el ratifiquin a la presidència. Rajoy recorda un article de Mariano José de Larra, titulat Vuelva usted mañana (El Pobrecito Hablador, n.11, enero de 1833), molt il·lustratiu de com funciona la Villa y corte ja des del segle XIX.
Després del 20 de desembre de 2015, es va tornar a fer palès la manca absoluta de model d’Estat [espanyol]. L’única cosa que uneix PP i PSOE és el nacionalisme joseantonià heretat del franquisme, que té en Ciudadanos la seva expressió més moderna. Després del 26 de juny s’ha tornat a repetir.
Un model d’Estat hauria de preveure com s’afronta una hipotètica reducció del dèficit públic o el finançament d’autonomies i municipis…, una llei electoral més democràtica i proporcional o un model educatiu públic eficient i plural alhora. Per descomptat, com tractar les reivindicacions catalanes des del seny i no pas des de la ignorància. I també la revisió de la figura del cap de l’Estat, com s’actualitzen polítiques de seguretat o de benestar social o de quina manera es treballa pel progrés del conjunt de l’Estat (corredor mediterrani) i no tan sols per a les elits extractives de Madrid.
Hi ha gent que enyora la Große Koalition dels conservadors i els socialdemòcrates alemanys. Però ells tenen un model d’Estat i al costat de la capital, Berlín, hi ha ciutats i territoris amb personalitat i un pes equivalents com Frankfurt, Colònia, Hamburg, Baviera… A l’actual Estat, perquè la Generalitat pugui posar en marxa els nous trens a la Pobla de Segur, Madrid encara obliga a canviar de maquinista durant un tram de dos km per motius jurisdiccionals.
La manca de model també afecta Catalunya. La votació del Parlament del 27 de juliol n’ha tornat a ser una prova i és un afer que les forces hegemòniques han de tenir en compte. Més enllà d’això, si algú esperava un Onze de Setembre amb problemes de lema i de convocatòria, s’ho pot començar a fer mirar.
