Ara fa uns dies que no coneixem noves aventures del ministre Jorge Fernández Díaz. La veritat és que s’agraeix que no sapiguem quines són les noves aventures d’un dels personatges més nefastos que ha donat la política espanyola dels darrers temps i que encara veurem com al Ministerio li pengen el quadre un cop aquest hagi passat a millor vida.
La història és coneguda però no deixa de ser sorprenent. Expliquen que el ministre va tenir una visió. Va ser un revelació que va tenir quan estava a Las Vegas i des d’aleshores va agafar “el bon camí”. Un camí que l’ha portat a aplaudir quan sent que De Alfonso li diu que “nos hemos cargado su sanidad” o tenir un àngel de la guarda que l’ajuda a aparcar el cotxe –ell mateix ho va confessar- i que es diu Marcelo.
El ministre és l’encarregat de la seguretat de l’Estat, és l’encarregat de la lluita antiterrorista i a estones lliures s’ha demostrat que ha organitzat una operació política contra l’independentisme aprofitant les estructures de l’Estat espanyol. La claveguera. També ha estat l’impulsor de la Llei mordassa perquè ja se sap que si la realitat no agrada, com mínim intentem que no s’expliqui.
Un personatge que en qualsevol país seria considerat un dement, un integrista religiós (no oblidem mai que va decidir que un bon lloc per fer retirs espirituals era el Valle de los Caídos, un espai que naturalment considera normal que sigui un santuari feixista a mitja hora de Madrid en ple segle XXI).
Tot un personatge que segueix sense dimitir, que continua al càrrec i que ara, si no aconsegueix un nou Ministeri, tindrà premi com a ambaixador al Vaticà perquè sembla que a Espanya els deliris es premien, les conspiracions es viuen amb impunitat i la desídia es premia a les urnes. Però sobretot sembla que es pot fer amb total impunitat, i si hi ha algun problema ja se sap que “la fiscalía te lo afina”.