Cada dia, la gent que vivim al voltant de la plaça Pau Casals, quan ens despertem i obrim la finestra, mirem el cel, el temps que fa, els arbres de la plaça, l’home que dorm i viu al banc des de fa mesos, el regidor Zaballa que diu que si ell no vol no hi poden fer res… Tot normal.
Si escoltem les notícies, polítics tancats injustament a la presó o a l’exili per complir el programa electoral, gent a qui fan fora de casa per no poder pagar el lloguer, gent sense feina, pensions de misèria, polítics amb sous desorbitats, gent que mor cada dia a la Mediterrània… Tot normal.
Portades dels setmanaris. Vilafranca és una festa, èxit del Vijazz, aviat la Festa Major… Tot normal.
Pels pobres tenim el rebost solidari, beques escolars, ajudes pel lloguer i també bancs a les places… Tot normal.
Cada dia els músics toquen a la plaça de la Vila per la llibertat dels presos polítics, la bandera espanyola onejant a l’Ajuntament, els socialistes responsables del 155 i de la repressió contra el poble i polítics catalans al govern municipal amb el PDeCat… Tot normal.
Doncs no; de normal, res. Molta gent no ens volem acostumar a acceptar i a cronificar la injustícia i la pobresa, i volem una vila capdavantera en la lluita contra la pobresa, la injustícia i la llibertat.
Teresa Baqués
Vilafranca del Penedès (barri de l’Espirall)
