La intervenció arqueològica que s’ha dut a terme al Castell de la Bleda, ubicada dins el terme municipal de Santa Margarida i els Monjos, ha permès descobrir la base d’una torre de defensa medieval que podria datar de la segona meitat del segle X o principis de l’XI. Aquesta és una de les troballes més significatives que revela l’informe preliminar de les excavacions i sondejos realitzats en diferents estances de la casa, on també s’han trobat evidències d’ocupacions dels ibers i romans.
Finca per cultivar moneu
L’edifici catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional, és propietat de la família Torres des de fa dos anys, quan el va adquirir amb l’objectiu de preservar el patrimoni arquitectònic i destinar les vinyes que l’envolten al cultiu de la varietat ancestral moneu. Les obres de consolidació de l’edifici que va caldre fer a principis d’any davant del risc d’esfondrament van fer aflorar materials arqueològics de gran interès.
2.500 anys de viticultura
L’arqueòleg Xavier Esteve, de l’empresa Tríade, defineix el conjunt arquitectònic del Castell de la Bleda com “un compendi de 2.500 anys d’història vitícola sense interrupcions”. Segons Esteve, el jaciment és un assentament iberoromà conegut des dels anys 30, quan es van documentar les primeres troballes de material ceràmic que confirmaven l’existència d’un petit assentament rural dels ibers i, posteriorment, d’una vil·la romana. De l’any 994, a l’alta edat mitjana, data el primer esment documental del topònim de la Bleda, on ja es parla de l’existència de vinyes en aquest paratge. L’any 1121 es documenta per primera vegada el Castell, el senyoriu del qual aviat explotaria els terrenys de l’entorn amb la construcció d’un molí.
Per a Esteve, la torre descoberta sota tres de les estances de la casa ha resultat sorprenent tant per la forma que presenta, molt poc freqüent, com per les seves dimensions. La part conservada de la torre consisteix en una estructura massissa de pedres i morter de calç amb dos extrems semicirculars units per segments rectilinis, que mesura nou metres de llarg per sis d’amplada.
La seva situació enmig de la plana penedesenca es troba plenament justificada en tractar-se d’un emplaçament estratègic, amb ampli control visual del seu entorn, just sobre el riu Foix, en un punt des d’on es controlen algunes de les principals vies de comunicació de la plana. Els dos murs que s’adossen exteriorment a la torre, així com un paviment empedrat exterior, fan pensar que les fortificacions d’aquesta torre es van anar ampliant fins a esdevenir un autèntic castell. Acabada l’edat mitjana, és probable que el castell deixés de ser una fortificació per convertir-se en un mas. L’edificació de planta quadrada de grans dimensions que ha perdurat fins a l’actualitat s’hauria construït a finals del segle XVII sobre les runes del castell i del possible mas posterior, mantenint el nom original de Castell de la Bleda.
