(Foto de portada: Ignasi Blanca)
Amb Sant Fèlix descansant des de la nit anterior a casa d’un dels administradors, el dia 1 de setembre arriba el torn de la mainada. El dia 1 de setembre els més petits són els protagonistes de la Festa Major de Vilafranca, vivint i protagonitzant una rèplica gairebé exacta del que és una cercavila de la més típica. Hi ha pregó (en aquest cas, pregonet), tronada, diada castellera, cercavila amb tots els balls i demostració dalt de l’escenari de la plaça de la Vila. I tot plegat, protagonitzat per infants i joves d’entre 6 i 17 anys.
La Festa Major dels Petits se celebra des de l’any 1982. Neix per iniciativa dels administradors del moment i amb els anys va creixent fins a esdevenir el que és actualment: una cita ineludible per a tots els vilafranquins que compta amb la participació directa d’unes 800 persones entre els 500 nens i nenes, els seus monitors i els músics que els acompanyen.
De la idea a la realitat
El dia 31 d’agost, amb l’arribada de la imatge del patró Sant Fèlix a casa d’un dels administradors, es tanquen els actes folklòrics de la festa major. És per això que els dies 1 i 2 de setembre tradicionalment s’han destinat als més petits.
Els administradors de l’any 1982 (eren quatre en lloc de cinc com és habitual) van ser Josep Clemente, Maria Rosa Mestres, Assumpta Miret i Joan Pareta. Ells expliquen que un parell d’anys abans que els toqués organitzar la festa, havia començat a impulsar-se una proposta demanant a les famílies que el dia 1 vestissin els seus fills de festa major: “Era una cosa poc organitzada, la gent que tenia alguna capa de diable, una faixa o algun capgròs, els hi posava per sortir al carrer”, comenten. El primer any d’aquesta iniciativa no van sortir gaire nens vestits, però el següent n’hi havia molts més. Això va fer adonar el quartet administrador de les ganes que la mainada tenia de gaudir de la festa i del potencial que aquesta podia tenir. “En les primeres tertúlies de coneixença que vam fer quan ens van nomenar administradors ja va sortir la idea de donar forma a aquella iniciativa i crear una rèplica de la festa major per als més petits. Des d’un primer moment vam ser conscients que ens hauríem d’arremangar i dedicar-hi molts esforços i temps per organitzar-la, però en teníem moltíssimes ganes”, diuen.
La feina a fer era ingent: escollir els balls que sortirien, demanar als balladors adults que assagessin els petits, anar escola per escola abans d’acabar el curs per informar tots els nens i nenes que es faria una festa major per a ells i animar-los a participar-hi, parlar amb els col·legis del centre perquè cedissin els seus patis per fer els assajos, fer les inscripcions, organitzar els grups, parlar amb els pares i mares per explicar-los que els petits havien d’anar vestits com els grans, demanar la col·laboració dels grallers de la vila… “Sense l’ajuda dels Escoltes i el MIV, que eren les dues entitats de lleure que en aquell moment hi havia a Vilafranca, no ho haguéssim pogut fer. Ells es van encarregar d’involucrar la canalla, estructurar i gestionar les llistes”, diuen.
Amb tota la quitxalla que es va apuntar es van anar fent els grups. L’únic que es tenia en compte era el nombre d’inscrits i el ball que escollien: “llavors no ho teníem tan estructurat ni utilitzàvem els criteris d’ara, per això hi va haver balls que no van sortir, perquè no s’hi va apuntar prou canalla i altres, com els Diables dels quals vam haver de fer tres o quatre grups”. Aquesta manera de fer, com veurem més endavant, s’allargarà encara durant anys.
Els balls van assajar tres o quatre vegades abans del dia 1. Ho feien als patis de les escoles del centre, davant d’una gran expectació: “Els nens arribaven acompanyats del pare i la mare, alguns dels avis i tot, que es quedaven a mirar com n’aprenien”. Expliquen els administradors que els balladors que assajaven als més petits també s’hi van implicar molt: “era un projecte esperat i tothom en tenia moltes ganes. Feia pocs anys que havia mort Franco, eren anys d’obertura, de voler fer créixer la festa major”.
El ball de Gitanes d’aquella primera Festa Major dels Petits estava format íntegrament per alumnes de l’Estalella Graells. En aquesta escola ja es feia una activitat al voltant de la més típica i hi havia el ball. Pel que fa a les peces de bestiari i imatgeria, les cedien particulars, “van aparèixer de tot arreu, no ens ho esperàvem!” exclamen. Els gegants els van deixar la família Cervera Gallemí i el drac i l’àliga eren de Cal Torner.
La primera “Festa Major Petita”
A poc a poc la Festa Major dels Petits va anar prenent forma. Al programa d’aquell any, Josep Clemente, Maria Rosa Mestres, Assumpta Miret i Joan Pareta anunciaven: “I ens fa una especial il·lusió poder inaugurar la ‘Festa Major Petita’ adreçada als vilafranquins més menuts que omplen, com els grans, els carers i les places de la vila i envers els quals tenim un deure: no oblidem que són ells els qui més immediatament han de continuar aquesta festa de gairebé tres centúries…”. Els administradors van batejar-la com a “Festa Major Petita”, una nomenclatura que canvià pocs anys després per “Festa Major dels Petits”, entenent que no es tracta d’una segona festa major de menys volada, sinó d’una part de la festa adreçada als més petits. En el mateix programa s’anunciaven els grups que sortirien a ballar: tres grups de Diables, l’Àliga, Gegants, Nans, tres grups de Cercolets, dos grups de Panderos, Ball Pla, Figuetaires, Bastoners i Gitanos, tots ells acompanyats pels grallers de Vilafranca.
El dia 1 a les 5 de la tarda es va encendre la tronada a la rambla de Sant Francesc. Se’n va encarregar la Pirotècnia Igual, que també va abastir els Diables petits. Durant tota la tarda hi va haver molt de públic: “vam sortir de la rambla Sant Francesc, vam pujar per la rambla de Nostra Senyora, vam passar per la Parellada i vam baixar pel carrer Indústria fins a la plaça de la Vila, que estava plena de gom a gom”, recorden els administradors. Trenta-sis anys després, la Festa Major dels Petits és un element indestriable de la més típica. “És un acte estable, els nens ja s’ho han fet seu i això és fantàstic! Des del primer dia la gent s’ho va fer seu, nosaltres l’únic que vam tenir va ser la sort i l’encert d’aprofitar aquesta inèrcia que hi havia i poder-la tirar endavant”, conclouen.
L’evolució
Durant anys el model establert el 1982 va ser vigent. Els administradors, en el moment de ser nomenats, demanaven la col·laboració d’entitats i coneguts per organitzar la Festa Major dels Petits. Es feia una crida a la participació, s’obria un període d’inscripció i s’anaven fent tants balls com balladors hi havia.
La Victòria Claver va col·laborar en l’organització de la festa durant tres anys i recorda com, aprofitant que treballava a l’oficina de Turisme, recollia les inscripcions allà mateix: “No hi havia tanta feina com ara, recollíem les inscripcions, contactàvem amb els balls i amb els grallers i es muntaven quatre o cinc assaigs uns dies abans”.
En pocs anys la participació va anar creixent i amb ella, el nombre de balls. D’això en tenim constància gràcies als programes de festa major que cada any indiquen el seguici de la cercavila del dia 1. L’any 1986, per exemple, s’hi sumen per primera vegada les Panderetes i els més joves dels Castellers de Vilafranca; l’any 1990, els Falcons; el 1991, el Ball de Cotonines, les figures de les quals va fer el vilafranquí Jaume Trius; l’any 1992 s’hi afegeixen els Xicots de Vilafranca; el 1995, el Ball de Pastorets. Els darrers d’incorporar-se a la Festa Major dels Petits han estat el Ball d’en Serrallonga (2007), la Colla Jove Xiquets de Vilafranca (2012) i el ball de Capgrossos (2013).
Amb els anys i de forma molt progressiva les peces de bestiari i imatgeria festiva cedides pels particulars es van anar substituint per les que encomanava l’Ajuntament. L’Àliga es va encarregar l’any 1993 a Joaquim Luna i Salvador Miras, de Santa Margarida i els Monjos; el Drac es va estrenar el 1996, creat per Dolors Sans; els gegants Jordi i Montserrat daten del 2004 i va construir-los Josep M. Casserres Solé; mentre que els quatre Capgrossos són, com hem vist, del 2013, obra també de Dolors Sans.
Actualment la Festa Major dels Petits compta amb els mateixos balls que qualsevol cercavila de la festa major. No obstant això, entre 1982 i 2005 la participació dels balls va ser fluctuant. Fins i tot durant anys van sortir dues parelles de gegants petits. Entre l’any 82 i el 94 la família Cervera Gallemí cedia els seus gegants, Jaume i Elisenda, i l’any 95 s’hi afegiren en Guillem de Dela i la Blanca d’Espill, propietat de la família Miralles Jonch, els quals van ballar simultàniament fins a l’any 2001.
Al llarg d’aquests 36 anys, hi ha hagut dues ocasions en què la Festa Major dels Petits s’ha traslladat de dia i s’ha celebrat el 2 de setembre: el 1985 i el 2000. Jordi Solà va ser administrador l’any 85 i recorda que van decidir fer el canvi perquè el dia 1 queia en diumenge i van pensar que seria més apropiat fer-la el dilluns i aprofitar el diumenge per programar activitats més vistoses, especialment pensant en els visitants: “l’any 85 la Festa Major dels Petits no tenia la volada que té ara i vam creure que seria millor passar-la a dilluns i aprofitar que el diumenge venien molts visitants per programar altres activitats i un parell d’espectacles infantils molt potents”. Els motius del canvi de data del 2000 van ser diferents, una de les administradores, Imma Pulido, explica que el dia 1 era divendres i van decidir traslladar la festa a l’endemà dissabte per facilitar als pares que poguessin veure la festa i gaudir-ne.
La Comissió de la Festa Major dels Petits
El 2006, el Servei de Cultura de l’Ajuntament crea la Comissió de la Festa Major dels Petits, que s’encarrega per delegació dels administradors d’organitzar i coordinar totes les tasques per preparar la Festa Major dels Petits: inscripcions, reunions amb pares i mares, assaigs, posada en escena de la cercavila, etc. Un dels primers canvis importants que tira endavant en el seu primer any la Comissió és posar límit d’edat i de nombre de participants en cada ball. Fins llavors, com hem vist, s’organitzaven els balls a partir del nombre de balladors inscrits, això feia que hi hagués balls sense representació i altres amb molts grups. Per evitar-ho es crea una graella que s’adjunta a la informació de la preinscripció, en la qual consten el nombre de places disponibles en cada ball i l’edat mínima i màxima per participar-hi (més recentment s’hi ha afegit el nombre i el dia dels assaigs).
L’any 2009 aquesta Comissió es renova. Actualment en formen part una dotzena de persones, entre les quals hi ha exballadors, pares i mares de petits balladors i la tècnica del Cicle Festiu de Vilafranca, Lídia Romeu. En el seu primer any els membres d’aquesta comissió impulsen un nou canvi: la preinscripció on line i el sorteig de l’ordre d’inscripció. Fins aleshores la inscripció es feia per ordre d’arribada, qui primer arribava, primer triava. Això generava llargues cues, molts malentesos i queixes de les famílies que no podien estar-se tantes hores esperant. D’aquí que es decidís fer el canvi. “Els primers anys vam anar amb molt de compte, patíem perquè tothom tingués accés a fer la preinscripció on line, però ara és un sistema molt consolidat i és el més just que hem trobat”, comenten els membres de la comissió.
Altres modificacions que ha introduït són un nou recorregut de la cercavila (ja no es passa per la Parellada, ja que, si coincidia amb un dia laborable, els comerços estaven oberts i era complicat ballar-hi), el pregonet (2005) i la diada castellera infantil (2015). D’aquesta darrera n’estan especialment satisfets: “Vam pensar que si les diades castelleres es fan al migdia, era lògic que els castellers petits també ho fessin. A més, així aconseguiríem escurçar la cercavila de la tarda. Tot i que al principi les colles castelleres patien molt perquè no hi hagués públic, ara tothom està molt content perquè la canalla se sent molt més castellera al matí, fent l’entrada a plaça com fan els grans”.
El repte dels adolescents
En els darrers anys, tant des dels balls com des de la Comissió, es detecta una tendència a la baixa de la participació dels adolescents (13-16 anys). Hi ha moltíssima mainada de 6 a 12 anys, però cauen en picat el nombre de balladors un cop arriben a l’institut. Això fa que, de retruc, el temps que passa entre participar en la Festa Major dels Petits i a la festa major s’allargui. “Quan arriben a l’institut se senten grans i no els agrada participar en una festa major dels petits”, “No se senten còmodes ballant amb nens i nenes que encara van a l’escola”… Aquestes són algunes de les reflexions que es fan els membres de la Comissió, la qual s’ha emplaçat a estudiar models d’èxit d’altres ciutats per intentar trencar amb aquesta tendència.
Molt més que un ball
Els Capgrossos de Vilafranca representen una parella de gitanos, el Canyamàs i la Zingarel·la, i una parella del món de la vinya i la pagesia, la Roseta i l’Humbert. Als capgrossos petits es duen aquests mateixos personatges, que actualment són propietat de l’Ajuntament. Malauradament, les figures limiten la quantitat de places, perquè els capgrossos només disposen dels 4 caps i no hi pot haver flexibilitat.
Al ball actual hi ha 12 balladors, i la majoria acostumen a repetir. És per això que aquesta festa major s’ha decidit incorporar un cinquè ball als quatre que ja es feien, fent que el ball dels petits sigui més similar encara al dels adults. Els passos són els mateixos que el ball dels grans, i el que es busca el dia 1, explicava la Gemma Muray, és que els nens i les nenes de capgrossos assumeixin el màxim de responsabilitat: “al grup de grans un dels caps decideix quins balls es faran i en quin ordre, i som nosaltres mateixos els qui posem l’espai de ball a punt i apartem obstacles com cotxets o aglomeracions de gent. Volem que els petits facin el mateix, perquè creiem que és el seu dia i que han de ser protagonistes del tot, i els donem molta autonomia”.
De fet, els membres de capgrossos van des dels 10 fins als 13 anys, més grans que la majoria de balls de la festa petita. Un dels aspectes més bonics del Ball de Capgrossos petit és que alguns d’ells, quan entren amb edats més baixes, comencen a portar el Canyamàs (el cap més petit i menys pesat), i a mesura que van creixent i segueixen ballant van duent la Zingarel·la, la Roseta i finalment l’Humbert: als capgrossos tenen l’oportunitat de provar els diferents personatges i tenir noves experiències.
Malgrat ser un altre dels balls de la festa, els capgrossos tenen una particularitat que pocs balls comparteixen: els caps tenen característiques pròpies, i els seus portadors han de saber-les representar. Durant la festa i els assajos es posen a la pell d’un personatge i el viuen amb els passos, la manera d’interactuar amb el públic, els gestos… És un afegit del ball que els permet, alhora, desenvolupar els seus talents teatrals.
Pubilles sense hereus
Unes mitenes, el camafeu, una coca i barretina, i ja tenim l’hereu i la pubilla!
El Ball Pla és el ball de parelles més típic de Catalunya, on s’ha anat conservant des del segle XVII. A Vilafranca es balla amb 6 parelles, i tant el ball dels grans com el dels petits intenta reproduir la vestimenta tradicional amb molta cura.
Quan les petites ensenyen els grans
A la Festa Major dels Petits actual hi ha 14 nenes de 8 a 16 anys, perquè el Ball Pla és un ball complicat per a edats més petites. La cohesió entre les balladores petites i el ball dels grans és indubtable: tots els grans s’impliquen als assajos de les petites, ja que d’aquesta manera es coneixen tots millor i es crea un grup més familiar. A més, al Ball Pla petit la majoria de membres són nenes que repeteixen diversos anys: sovint són elles les que ensenyen a ballar bé els nous balladors i balladores del grup gran.
El grup de petites fa tots els balls que fan el grup adult: l’Indiot, l’Hereu (on es fa una creu al terra, que al grup gran és de roba i al grup de petites es pinta amb guix), la Bolangera (on les balladores es col·loquen en rotllana), i la Jota. L’únic ball que no fan les petites és el Ball Pla, perquè, “a part de ser més complicat, és molt lent i massa tècnic”, com opinava l’exballador Adrià Nicolàs (Niko). Tot i així, quan els grans ballen a l’empostissat el dia 31, dues de les balladores petites (generalment les que porten més temps al ball) s’encarreguen de dur la coca.
Com que al grup de ball pla petit actualment només hi ha noies, els papers s’organitzen amb números: cada parella de pubilles té els passos del número 1 i els passos del número 2. A vegades hi ha hagut nens al ball, però l’últim que hi havia va deixar de ballar al cap d’un parell d’anys perquè rebia crítiques per part dels seus amics. Des del ball d’adults opinen que això és una pena, perquè contribuiria a trencar estereotips dins els balls petits i ajudaria a fer-lo més similar al ball dels grans.
Un dels aspectes que diferencia el Ball Pla de la resta de balls petits és que el dia 1, quan finalitzen la cercavila i el berenar, els grans es col·loquen amb les petites i ballen tots junts la Jota, cosa que a elles sempre els fa molta il·lusió. Els agrada tant ser del Ball Pla que fins i tot han creat un compte d’instagram on pengen fotografies del ball dels grans (@ballpla.fans)!
Els petits reivindiquen la figa
El Ball de Figuetaires dels petits el formaran 32 nens i nenes d’entre 6 i 12 anys, organitzats en dos grups de setze. Han après les diferents danses en els vuit assaigs que els han ensenyat els cinc monitors cada dimecres. “Els nens d’aquest any estan molt motivats”, comenta l’Anna Magallón, la cap de colla.
El primer dia els monitors van distribuir els trenta-dos balladors en dos grups: 16 als grans i 16 als petits. Els més menuts ballen quatre coreografies: el Pastor, la Serp, la Passada i el Ball Rodó. Els grans, a més d’aquestes quatre en fan una més. El Pastor Nou. I tots, petits i grans, fan el puntal (la figuereta).
A diferència del ball dels adults, en què els nois van amb pantalons i les noies amb faldilles, els petits van tots amb pantalons. Van blancs de dalt a baix i l’únic que els diferencia és que una rengla porta faixa, rivets i espardenyes de color blau i l’altra, de color vermell.
Dolents per un dia
El Ball de Diables és el que s’omple més ràpid a la Festa Major dels Petits. De fet, els diables tenen un total de 50 places, perquè es necessiten 30 forques i 20 tabalers, i tot i així cada any hi ha llista d’espera.
No és d’estranyar que el ball tingui tant d’èxit, perquè els nens i les nenes tenen l’excusa perfecta per fer la seva i que no els puguin renyar: són diables i són dolents!
Al ball dels grans, com ens explicava l’Oriol Giralt (Shaggy), tot funciona amb comissions: tenen la comissió de pirotècnia, la de versos, la de material, la de seguretat i, evidentment, la de petits. D’aquesta manera són només cinc persones les que s’encarreguen dels assajos i de la festa dels petits, perquè a més a més el dia 1 és essencial per al Ball de Diables de Vilafranca: és quan celebren el seu Ball de Foc, i la coordinació i la preparació han de ser impecables. Per això sovint alguns exdiables ajuden els diables petits durant la cercavila. Les capes les fa cada família, tot i que els responsables del ball els recomanen on poden trobar la tela i on poden estampar-se l’ouroboros, la serp que es menja la seva cua.
Per poder ser tabaler i aprendre els tocs de timbal, cal tenir més de 6 anys, i per portar forca cal tenir-ne més de 8. Abans hi havia tabalers més petitons, però els diables grans van decidir que era massa complicat i que calia que els tabals marquessin bé el pas. Els tabals fan un parell d’assajos i les forques aprenen a ordenar-se i organitzar-se per a la cercavila i es preparen els versos, que representaran després de la lluita entre el Bé i el Mal. Els versos sempre els han escrit els diables grans, però enguany s’ha proposat a les famílies que siguin ells mateixos, els petits, els qui s’animin a escriure i reivindicar el que vulguin (queixar-se dels deures, exigir més estona de pati…).
A més, els diables petits són l’únic ball que ha aconseguit vestits propis dels personatges: des de fa un parell d’anys hi ha el Llucifer i la Diablessa, que surten a la cercavila amb els seus vestits i unes forques més grosses, fent que el ball sigui més similar al dels grans. Així, quan es reparteixen els papers per al ball parlat, són els mateixos nens els qui trien qui ho fa millor a l’hora de representar algun personatge amb més demanda. Just abans de festa major també es fa un assaig amb foc: així els nens veuen com funciona tot complet i com se senten amb els petards, perquè mai els vingui de nou a la festa i perdin la por però sent responsables.
Pires, escales i pilars
Enguany als Falcons s’han inscrit una vintena de nens i nenes per participar en la Festa Major dels Petits. És una xifra lleugerament superior a la dels anys anteriors i en total, sumats a la canalla que ja hi ha a la colla, són una quarantena.
Per preparar la seva participació en la festa han assajat durant sis setmanes, cada dimecres al vespre al local dels Falcons; les encarregades de dirigir els assajos han estat quatre joves falconeres experimentades d’entre 15 i 17 anys. Tot i que sempre amb la supervisió d’algun adult, elles han tingut la responsabilitat de muntar tots els números i portar els assaigs.
L’objectiu dels Falcons és que tota la canalla que s’hi apunti a la Festa Major dels Petits pugui pujar. Per aconseguir-ho el primer que fan és barrejar-los amb la mainada de la colla i ensenyar-los a fer pilars de 2, escales de 4 i pires petites. “El dia 1 preferim fer dues pires o escales simultànies i aixecar tants pilars de dos com puguem, abans que fer grans construccions. L’objectiu és que tota la canalla pugi”, comenta Miquel Cusiné, membre de la tècnica dels Falcons.
Tot i que l’afició falconera d’en Miquel li ve de família, les seves primeres actuacions van ser per la Festa Major dels Petits. El seu cas no és aïllat, tal com ell mateix explica: “la Festa Major dels Petits ens serveix per fer una bona base, gràcies a ella tenim moltes entrades noves de nanos a la colla”. Cusiné comenta que hi ha canalla a qui li agrada l’experiència i decideixen ells mateixos quedar-se als Falcons i començar la temporada, altres agafen ràpidament la tècnica i aleshores se’ls planteja als pares la possibilitat de continuar.
Pel que fa al vestuari, als petits falconers se’ls demana que portin camisa i pantalons blancs. La faixa verda els la deixa la mateixa colla.
Perdre els nervis a cavall
A les Cotonines es treballa a partir d’una comissió que es comunica amb les famílies i té cura de controlar els assajos. Així i tot, totes les balladores del grup gran que poden miren d’implicar-s’hi, ja que les qui dirigeixen els assajos són les que tenen disponibilitat als vespres i depenen del dia d’assaig. Per elles és important assajar a prop d’on guarden les peces, perquè són les mateixes nenes qui les han de carregar: per això assagen a l’Escorxador.
El ball de les cotonines petites fa totes les coreografies del grup gran excepte una, però al grup gran hi ha 9 peces i al petit només n’hi ha 7: per això han hagut d’adaptar alguns passos i fer algunes variacions. Actualment hi ha un grup de nenes de 8 i 9 anys i un altre de 10 i 11, tot i que a cotonines es fa complicat trobar nenes de sisè. Les figures dels cavalls són propietat de l’Ajuntament, però sovint les cotonines grans tenen cura que estiguin ben conservades: a vegades els han de pintar les cues o arreglar les capes.
El dia 1 tot són nervis: “als assajos s’ho passen bé, però fins que no arriba el dia de la seva festa no són conscients del que implica ballar a la Festa Major. Quan estan amb el pregonet, davant les famílies i tot el públic, i veuen que són el centre d’atenció, venen tots els nervis: que si em fa cosa, que tinc vergonya, que si no m’ho sé… Tenen uns primers minuts de patir una miqueta, però així que comencen a ballar s’obliden de tot i es llueixen com mai, els encanta dur el cavall i s’ho passen molt bé”, comentava la cotonina Vanesa Mill. Els nervis sovint poden jugar males passades, però quan pugen al cavall perden totes les pors.
Cèrcols amunt!
El ball de Cercolets petits és, com les Gitanes o el Ball Pla, d’aquests balls que només s’animen a ballar-lo les nenes, tot i que per la festa major són balls mixtos. L’Eloi Miralles, que balla Cercolets des de fa cinc anys i forma part de la comissió dels petits, fa broma i ens explica que fins i tot hi ha una llegenda dins el ball que diu que una vegada hi va haver un ballador.
El ball és d’aquests que agraden als infants vilafranquins i les vint places que s’ofereixen són de les primeres que s’acostumen a ocupar. Les balladores d’enguany són nenes d’entre tercer de primària a sisè i s’organitzen en dos grups de deu (petites i grans). Han estat practicant durant 15 dies, dos cops per setmana i fins ben passat l’equador dels assaigs no han agafat el cercolet, primer han d’aprendre bé els passos de les diferents danses.
El cercolet que porten les balladores és propietat del ball i es renova cada dos anys. Per fer-lo es fa una crida a les famílies i se’ls convida a participar en la seva elaboració. “A diferència dels cercolets dels grans, que actualment estan fets de ferro, els dels petits es fan sobre un hula hoop. Es recobreix de cotó i s’encinta. És una activitat que fem monitors, pares, mares i balladores conjuntament”, explica l’Eloi.
Pel que fa a les coreografies que han preparat per a aquest any, ballaran la Creu, la Cercavila, el Quadrat Estrella, el Nou, el Rodó, la Serp i els Platerets. Excepte la figura del Puntal, són pràcticament les mateixes danses que els seus monitors ballaran per la festa major, tot i que un xic versionades.
Fent ballar el Jordi i la Montserrat
Els gegants petits són el Jordi i la Montserrat. Són dues imatges similars a les del Ferregut i l’Elisenda, els gegants grans. Van ser construïts l’any 2004 amb el romanent d’una administració anterior i els va crear el solsoní Josep M. Casserres Solé. Cada peça pesa 25 kg.
Enguany nou nens i nenes d’entre 9 i 14 anys els faran ballar. L’únic requeriment que cal per entrar a formar part de la colla dels Gegants petits és fer, com a mínim, 1,15 m. Javier García és un dels balladors que els assaja i subratlla la importància de fixar una alçada mínima: “Abans l’únic requeriment que posàvem era tenir 9 anys, però ens trobàvem que a vegades ens arribaven nens que feien menys d’1,15 m i els era molt difícil portar el gegant. Per això des de ja fa un temps demanem que es faci una alçada mínima”. En Jordi Gutiérrez és el cap de colla dels Gegants i destaca la facilitat que tenen els més petits per aprendre els balls: “Els primers dies van amb una mica de por perquè se’ls mouen i tenen por que els caiguin, però de seguida aprenen les coreografies i els fan ballar la mar de bé. N’aprenen molt més ràpid que els grans!
Els Gegants són l’únic ball que té vestuari propi. Com que la colla fa alguna actuació fora de la festa major, van decidir comprar la vestimenta i quan arriben els nous balladors se’ls ofereix la possibilitat de llogar-la. “Els pares deixen 30 euros de fiança i els deixem els pantalons, la camisa. Els 5 euros restants són per a manteniment de la colla, així ells només s’han de comprar faixa i espardenyes”, explica en Javi.
Abans del Jordi i la Montserrat
Abans dels gegants Jordi i Montserrat a la Festa Major dels Petits sortien peces infantils cedides per particulars. De l’any 1982 i fins al 1994 van ser en Jaume i l’Elisenda, propietat de la família Cervera Gallemí i l’any 1995 s’hi van sumar en Guillem de Dela i la Blanca d’Espill, de la família Miralles Jonch. Curiosament, aquests darrers van ser creats per Manel Casserras Boix, pare del constructor dels gegants Jordi i Montserrat. Eren les mateixes famílies propietàries dels gegants les que s’encarregaven de buscar els nens i nenes per fer ballar els gegants. A més, algun any s’hi afegia algun altre gegant, com els gegantons Moro i Negreta, de la família sitgetana Baqués Almirall (1988) o el Ramsès i la Isolda, propietat d’Esteve Ferré Planas, també de Sitges.
La Festa Major dels Petits de l’any 2002 van ballar únicament els gegants Guillem de Dela i Blanca d’Espill, mentre que el 2003, segons recorda Jordi Miralles, no en va sortir cap.
Gitanilles!
El Ball de les Gitanes té 16 nenes, que van des dels 9 als 12 anys. Alguna vegada hi han participat nens, però sempre costa: l’Ariadna Canals, responsable dels petits d’enguany, explicava que un dels objectius de les gitanes és aconseguir que els nens s’animin a apuntar-se i es pugui crear un ball tan lluït com el dels grans.
L’entrada al ball es fa a partir de les que ja han ballat anteriorment i volen repetir, que es posen al principi de la llista; i després s’hi afegeixen les nenes noves. Els vestits van a càrrec de les famílies, cosa que a vegades suposa un problema perquè no s’aconsegueix la varietat de colors tradicional.
Pel que fa a l’organització, tots els balladors grans participen a dos assajos de petites, perquè així s’asseguren que tothom hi ha col·laborat i les petites els coneixen a tots.
La majoria de nenes no es coneixen entre elles i al principi tenen molta vergonya, però al final totes volen dir el seu vers i el dia 1 es donen molt de suport, i per això aquest any s’ha intentat que totes les participants puguin pujar a l’entarimat a ballar. De fet, una de les particularitats de les gitanes és que a l’entarimat no només ballen, sinó que també reciten el seu vers, com els diables o els trabucaires del Ball d’en Serrallonga. Així, es tracta d’un dels balls més desafiants i alhora més divertits, perquè les balladores no només han d’atrevir-se a ballar, sinó que han de preparar-se per al gran moment a l’entarimat i fer sentir el seu vers per tota la plaça de la Vila.
Els Nans
Enguany ballaran els Nans 8 nens i nenes. Tot i que podrien ballar infants de 7 a 12 anys, a la pràctica, com passa en molts balls, tots tenen entre 7 i 8 anys. Fins al 2006, els nens que ballaven Nans havien de portar el capgròs de casa. Aquell any, però, l’Ajuntament va encarregar la construcció dels nous caps als alumnes d’un taller d’arts plàstiques de Vilafranca. Actualment n’hi ha dotze i l’any que, com aquest, hi ha menys nens que caps, els balladors poden escollir quin capgròs volen portar. “Quan portem quatre o cinc assaigs i la mainada s’ha començat a aprendre els passos dels balls, anem a mirar els caps i cada nen comença a pensar quin escollirà”, explica la Laura Salat, membre de la comissió del ball dels petits. Malgrat que hi ha caps, si algun nen en té i vol fer-lo ballar, també ho pot fer.
Pel que fa al vestuari, es dona molta llibertat a cada família, depenent del cap que esculli cada criatura.
Serps, quadrats, cercaviles…
Les panderetes de la Festa Major petita són un dels balls més exitosos: algun any hi havia arribat a haver molts grups diferents i l’entrada al ball sempre s’ha de fer mitjançant el sorteig, per la gran quantitat de demanda. És un dels balls que accepta membres més petits, ja que les nenes poden participar-hi a partir dels 6 anys i molts dels balls tenen el límit d’edat als 8 anys. En total hi ha 30 nenes, que es reparteixen en 3 grups de 10: les petites, les mitjanes i les grans.
Així i tot, tenir nenes d’edats molt petites complica la coordinació dels passos amb la pandereta, ja que dels nou balls que fan les panderetes del grup adult s’intenta que les petites en facin cinc: la creu, la cercavila, la serp llarga, la serp curta i el quadrat. A més a més, el grup de les panderetes més grans també aprenen el ball, que és el que representen a l’entarimat el dia 1.
El vestuari, a càrrec de les famílies com a la resta de balls, és similar al del Ball de Panderetes gran però amb algun canvi: no duen armilla ni espardenyes, i a les seves faldilles tenen 3 vetes en comptes de 2 com les grans.
Als assajos, les panderetes del grup adult s’organitzen de manera que cadascun dels tres grups de petites els porta un equip de quatre noies. De fet, el compromís és tan gran que fins i tot s’han imposat una multa per a qui faci tard, perquè creuen que, com al ball dels grans, han de donar exemple de responsabilitat tant a les nenes com a les famílies.
La Clàudia Samsó, actual cap de colla, troba que els assajos funcionen millor si fan jocs i es cohesionen grans i petites: “Més enllà de ballar, creiem que sobretot han de passar-s’ho bé, i nosaltres gaudim molt amb elles. L’últim dia els fem un petit regal, com un braçalet o una cinta, perquè recordin el que ha suposat per a elles ballar a les panderetes”.
La diada castellera XS
Des de l’any 2015 la mainada de les tres colles castelleres de la vila té la seva pròpia diada. Se celebra el mateix dia 1 de setembre al matí, a la plaça de la Vila, igual que les que es fan el dia 29 o 30, i compten amb el seu sorteig per fixar l’ordre d’actuació, la seva entrada a plaça i les autoritats al balcó.
Els responsables de la canalla de les tres colles que enguany hi participaran (Castellers de Vilafranca, Xicots i Jove Xiquets) coincideixen a apuntar que és una diada molt especial per als més petits, ja que se senten autèntics protagonistes. I és que en tots els casos els encarregats de preparar aquesta són els mateixos nens. Als Xicots, els responsables de la canalla escullen quatre responsables entre la canalla: cap de colla, sotscap de colla, responsable de canalla i presidenta. “Ells són els responsables, sota la nostra supervisió, d’organitzar els assajos i organitzar tots els castells que s’assagen per portar a plaça”, explica la Jennifer Brito.
En el cas dels Castellers de Vilafranca, els encarregats de la diada són els nois i noies de 14 anys, que són els que per edat estan en el seu últim any de canalla a la colla. “Ells organitzen els castells, decideixen qui puja, planifiquen els assajos…, nosaltres els supervisem, però són ells qui se’n responsabilitzen i això els agrada, queden abans, preparen les alineacions, ens pregunten… estan molt motivats”, comenta Àngel Grau, responsable de la canalla.
La Jove Xiquets de Vilafranca va participar l’any 2015 en la diada i enguany hi torna, amb el bon regust que els va quedar de la seva primera participació. Aquesta colla organitza la diada de la Festa Major dels Petits d’una manera molt similar a les altres dues i és la canalla mateixa la que escull el seu cap de colla.
Als Castellers de Vilafranca per la Festa Major dels Petits els arriben set o vuit incorporacions, majoritàriament fills de castellers que no hi van durant l’any. Entre la canalla de la colla i les noves incorporacions els verds es plantaran a la diada del dia 1 amb una quarantena de petits castellers d’entre 4 i 14 anys. La canalla dels verds han assajat durant quatre divendres i perquè puguin participar tots tenen previst fer el màxim de pilars possibles d’entrada i final. A manca d’un últim assaig, la previsió dels Castellers de cara al dia 1 és fer el tres i quatre de cinc amb agulla, el 7d5 i un pilar de cinc amb folre.
Als Xicots enguany els han arribat uns 10 nens per participar únicament a la Festa Major dels Petits, que sumats als que ja formen part de la colla són un total de 35 nens i nenes d’edats compreses dels 3 als 18 anys. Tots han fet dos assajos especials en els quals, segons Brito, s’estan provant molts castells, tot i que no n’ha volgut avançar-ne encara cap.
Valoració positiva
Des de les colles el canvi d’actuació de la tarda per la diada del matí es valora molt positivament. Àngel Grau subratlla que això permet que els nens que ho vulguin puguin ballar també a la tarda, cosa que abans no podien combinar. “A més, el dia 1 havíem d’estar a la rambla a les 5 i no actuàvem a la plaça fins a quarts de 10 del vespre. A la canalla se’ls feia molt llarg i ja veníem de tres dies amb cercaviles, processons i diades. Aquest format és molt més àgil i ràpid i s’agraeix”, comenta el cap de la canalla dels Castellers”. En la mateixa línia es mostra Jennifer Brito, dels Xicots “després d’una Festa Major tan llarga, sobretot per a la canalla, va bé fer l’actuació al matí i marxar cap a casa a descansar”. Manel Trias, de la Jove, també coincideix a destacar l’avantatge que suposa que la canalla actuï al matí: “En el nostre cas, que tenim una vintena de nens i nenes, durant la festa major els hem d’exigir molt i acaben molt cansats, per això és d’agrair que el dia 1 al migdia ja hagin acabat”.
Ton pare balla el Drac…
El Drac que ballen actualment els més petits data de l’any 1996. El va construir la penedesenca Dolors Sans i va costar 350.000 pessetes.
En el projecte s’especificava que el drac petit havia de ser a escala i proporcionat en relació a l’original i que la proporció seria del 50% en relació al gran. Això ens porta a pensar que totes les reproduccions petites existents fins al moment del drac de Vilafranca no estaven fetes a escala, i el cap sempre era més gros en relació al cos, ja que és la seva part més característica.
El nou drac, de 1996
El nou drac petit es va pagar amb el superàvit de la Festa Major de l’any 1994 i es va presentar en públic el 23 d’agost del 96 a dos quarts de vuit del vespre, amb una encesa davant del Palau Baltà. La figura pesa 25 quilos. Fins llavors el Drac que s’havia ballat per la Festa Major dels Petits era propietat de la família Torné.
Aquest any el Drac petit el ballaran una dotzena d’infants, tots nens. I és que en els darrers anys només hi ha hagut una nena que s’hagi apuntat al ball. Tal com explica Pere Gutiérrez, membre de la Comissió de Petits del Ball del Drac, tots dotze nens faran ballar el drac en algun moment de la cercavila del dia 1.
Per aprendre a portar-lo i ballar-lo s’han fet 6 assaigs, un dels quals amb pirotècnia. Per portar-lo amb més comoditat, el Drac porta dues esponges a l’alçada de les espatlles del ballador. “És de bon portar, l’únic problema que hi pot haver és amb l’amplada de les espatlles de la canalla”, comenta Gutiérrez. Justament per això, les edats indicades per portar el drac són entre els 9 i els 12 anys.
El Drac petit crema carretilles. Aquesta presència de foc fa que els balladors hagin de portar camisa llarga, mocador de coll, ulleres de protecció, pantalons llargs i espardenyes. Del transport de les carretilles se n’encarreguen sempre els monitors.
… ta mare balla l’Àliga
Els primers anys de la Festa Major dels Petits, l’Àliga que sortia a ballar era propietat de Martí Torner, ell mateix l’havia construïda, amb les ales obertes. Aquesta peça va sortir durant deu anys, des de la primera edició, l’any 1982, i fins al 1992. Jordi Miralles recorda que l’àliga actual la va encarregar l’Ajuntament l’any 1993 i la van construir Joaquim Luna i Salvador Miras, de Santa Margarida i els Monjos, mentre que de pintar-la se’n va fer càrrec Jaume Trius.
Actualment l’àliga petita pesa entre 25 i 30 kg i, com explica Marta Surià, del Ball de l’Àliga i encarregada dels assajos dels petits, “és de molt bon portar, l’interior de l’estructura està coberta d’esponges i el primer que ensenyem als nens és a col·locar-se bé dins i a posar l’esquena recta per no fer-se mal”.
A aquest ball s’hi pot inscriure mainada que hagi cursat tercer de primària. Enguany el dia 1 de setembre ballaran l’àliga deu infants (vuit nens i dues nenes) d’edats compreses entre els 9 i els 12 anys. Els petits balladors de l’àliga han participat en deu assaigs, cada dimarts i dijous entre el 24 de juliol i el 23 d’agost davant del Casal de la Festa Major. Els dos primers dies els assaigs van consistir a fer jocs cooperatius per conèixer-se i la resta ja s’han centrat en l’assaig dels balls. “Hem assajat molt perquè el dia 1 han de sortir tots els balls bé”, comenta la Marta.
Tots deu nens portaran l’àliga en un moment o altre i les coreografies que faran seran les de l’Àliga, Sant Julià i entrada a plaça. Aquest dia aniran vestits amb uns pantalons pirates de color marró, camisa blanca i faixa i espardenyes negres. El mocador que portaran els el deixaran els balladors grans.
El ball infantil que fa més proper el dels adults
A principis de la dècada del 2000 apareix per primera vegada el Ball del Serrallonga per la Festa Major dels Petits. Amb una filosofia: intentar que el ball infantil s’assembli al màxim al dels adults, tant en les coreografies com en els personatges (deu bandolers, cadascun amb el seu nom, més el Joan, el Joanet i la Joana), com en el sainet que, això sí, s’adapta l’edat dels “actors”.
Balladors i actors
Participen en el Ball nens i nenes d’entre 6 i 12 anys, que es reparteixen gairebé en dos grups, en funció de la seva edat. La cap de colla dels Serrallonga, Marina Ferré, explica que l’edat i el fet de ser el primer any que el ballen o ser repetidors condiciona molt la seva representació. Així, “n’hi ha de 6 anys que no saben ni llegir amb fluïdesa” i, per tant, els pot costar aprendre’s el seu paper, “però en canvi a l’escenari ho fan superbé”. Els bandolers més menuts solen tenir un paper de quatre-cinc versos, mentre que el dels grans és una mica més extens. Per altra banda, si el grup és veterà, pot arribar a ballar les vuit danses que fan els adults, mentre que els menuts pot ser que en facin tres, com enguany (la creuada, la passada i la serp amb cama): “fan fins on puguin, preferim que siguin perfectes i que se sentin a gust ballant”. Dalt l’empostissat, com els adults el 31 d’agost, els dos grups de la Festa Major dels Petits ballaran la creuada; l’única diferència amb els grans és que no hi pujaran els dos agents dels Mossos d’Esquadra a detenir Joan de Serrallonga.
Trabucs de joguines
Tot i que els assajos, als quals han participat en torns rotatoris els 17 bandolers adults, es plantegen com un joc, el fet de dur una arma “suposa una responsabilitat afegida, i això ho traslladem sense voler als infants”, explica Ferré. No obstant això, la mainada no toca el trabuc fins al dia 1, una estona abans de la cercavila, i és de joguina. Segons la cap de colla, “no els ho enfoquem com res violent, tot i que els diem que són bandolers i que han de fer por ells al públic”.
Finalment, Marina Ferré considera que la presència continuada del Ball de Serrallonga a la Festa Major dels Petits ha ajudat a apropar el ball dels adults a la gent: “cada cop hi ha més gent a qui li agrada el ball i en part creiem que és gràcies als petits, a les famílies que hi han tingut algun fill i que han perdut la por a veure’ns pel fet implícit de portar armes i disparar”.
Planter bastoner assegurat
Van començar 30 nens i nenes, però n’han plegat dos i ens hem quedat amb 28 que tenen edats compreses entre els 9 anys i els 14.
Tot i que el sorteig que es fa per determinar l’ordre de preinscripció hi té molt a veure, una bona part dels bastoners petits repeteixen des de fa temps. “El grup dels més grans fa cinc o sis anys que ballen i realment ho fan molt bé, dels mitjans n’hi ha molts que fa tres anys que hi són i es nota molt. Tots dos grups fan tots els balls” explica l’Oriol Plans, bastoner des de fa cinc anys i membre de la comissió dels petits.
Per molts dels balladors del grup dels grans enguany serà l’últim any que hi participaran, ja que han arribat al límit d’edat establert. “És una llàstima perquè els agrada, als assajos hi ha molt bon ambient i ho fan molt bé. De fet, crec que ells mateixos han demanat al Servei de Cultura poder continuar l’any que ve, però em sembla que no els han autoritzat”. Aquests balladors hauran d’esperar uns anys, com a mínim fins als 16, per poder ballar per la festa major.
La Festa Major dels Petits és un bon planter de bastoners. El mateix Oriol i altres sis membres del ball van aprendre a fer pavanes de petits, ballant el dia 1 de setembre. I molt probablement algun d’aquests nens i nenes que ballaran enguany seran també bastoners en les festes majors d’aquí a uns anys.
Aprendre a ballar bastons no és fàcil: “al principi és complicat i comencem pel ball de la boja, que és el més senzill d’aprendre. De seguida els ensenyem la pavana, que és el ball insígnia dels Bastoners de Vilafranca, el problema que ens trobem amb els més petits és que el botet, el pas que fem mentre ballem, els costa. Però a força de practicar i estar anys dins el ball l’acaben aprenent”, comenta l’Oriol. Els petits fan quatre balls (pavana, pastoret, boja i la processó) i els grans i mitjans encara hi afegeixen la dragona, la lloba i el rotllet.
En els darrers anys les nenes han anat entrant al ball. Actualment en el grup de mitjans i grans n’hi ha dues a cadascun i al de petits tres: 7 de 28.
Repicant el pandero
El ball de Panderos surt a la Festa Major dels Petits des del primer any. Actualment compta amb 30 balladors que s’organitzen per edats en tres grups de 10. Han assajat catorze dies a la plaça de Jaume I, davant del Vinseum.
Els Panderos accepten nens i nenes d’entre 7 i 13 anys, així i tot, cada vegada en tenen més de 7 a 10 i molts menys d’11 a 13. “El principal inconvenient de tenir molts nens dels petits és que hi ha danses que són massa complicades perquè les puguin ballar”, explica en Jonathan Moreno, el cap de colla. De fet, l’any 2009 la convocatòria s’obria a partir de P5, però en adonar-se d’aquest handicap van decidir anar incrementant l’edat de forma progressiva.
A l’hora d’organitzar-se els assaigs, en Jonathan explica que, quan el Servei de Cultura els fa arribar les llistes d’inscrits, comencen a treballar en el calendari i es distribueixen els assaigs: “segons els anys que fa que formem part del ball, fem més o menys assaigs.”, explica en Jonathan.
El dia 1 el grup dels petits i mitjans ballaran vuit coreografies: la serp simple, la serp doble, la cercavila, el quadrat, els platerets, la travessa, el ball, la creu; mentre que els grans encara hi afegiran el ball del pandero en rodona. “Aquest any el podem fer perquè el grup funciona molt bé, és una dansa complicada i a vegades no l’hem pogut ballar”, comenta el cap de colla.
…i visca la Festa Major!
Els Pastorets són un dels balls més simpàtics, pels seus salts enèrgics i el vestuari acolorit. Al ball dels petits es creen dos grups, amb nens i nenes de 8 fins a 14 anys. En total hi ha 28 membres, i molts miren de repetir l’any següent, cosa que facilita la dinàmica i permet que els grans puguin polir-ho més. El grup dels més petitons fa quatre balls: la barrejada, el pont i bota, la cleda i l’ela. El grup més gran fa els mateixos que els petits i n’afegeixen dos més: la marejada i el semalè. D’aquesta manera fan les mateixes sis coreografies que el grup de pastorets adult, cosa que aquest any és tota una novetat.
Com que s’ho prenen amb moltes ganes, “a vegades es trenca algun pal durant la cercavila: els fabrica cada nen a partir del pal d’una aixada, però malgrat la resistència aparent no tots sobreviuen”, explica Oriol Brull.
A més, els Pastorets tenen una funció ben important: transmetre l’alegria de la festa al públic. Per això durant la cercavila, amb el ball del pont i la bota, es té cura que tots els balladors puguin pujar a l’estructura que fan amb els pals i dir: “Gloriós Sant Fèlix, que de Vilafranca n’ets patró, i visca la Festa Major!”.