La Sala Muntaner de Barcelona estrena d’aquí a pocs dies l’obra teatral El Test, una comèdia que gira al votant d’un dilema: escollir entre 100.000 euros ara mateix o un milió d’aquí a deu anys. La comèdia acaba posant en entredit els valors i despullant els personatges a partir d’una pregunta senzilla.
L’obra en qüestió manlleva i porta a l’àmbit teatral un experiment fet fa anys del qual us en vull fer cincs cèntims. El psicòleg austríac Walter Mischell va reptar durant la dècada dels seixanta centenars de nens d’uns cinc anys a estar vint minuts amb un núvol de sucre al davant, sols en una habitació. Si estaven tot el temps asseguts sense menjar-se’l, al final en comptes d’un en tindrien dos com a premi. Imagineu-vos la tortura per què van passar els nens. Els resultats de l’experiment no es van veure fins 14 anys més tard, en el seguiment que es va fer d’aquells nens.
El que es va poder veure és que els nens i nenes que van tenir més autocontrol i van resistir la tortura d’estar asseguts sense menjar-se el dolç que tenien davant, o bé van aguantar més temps, eren persones amb millors resultats acadèmics i més èxit social que no pas els que s’havien deixat temptar pel dolç sense esperar. Els nens d’aquell segon grup eren després persones amb una autoestima més baixa i resultats acadèmics menors.
L’estudi descrivia només una faceta del comportament, però molts van simplificar els resultats a una premissa incorrecta: si una persona és autocontrolada per planificar i aconseguir metes professionals, podrem confiar que es comportarà igual en tots els àmbits de la vida. Ara fa dos anys, Michel, ja amb 84 anys i més de 40 anys investigant sobre la personalitat i l’autocontrol, va publicar el llibre El Test de la golosina, editat l’any passat per Debate, en què explica que el test que va idear dóna una idea general de com serà el nen quan es faci gran, però que no pot predir el comportament perquè l’autocontrol és un constructe que depèn de la motivació i el context. Persones que són autocontrolades en un context poden no ser-ho en altres. Després de llegir el seu llibre he quedat una mica més tranquil. M’horroritzava imaginar-me Donald Trump com a president dels Estat Units perquè opinava que és un ignorant, un sociòpata i un masclista que portarà problemes a tot el món. Ara ja no crec que es comporti igual quan prengui decisions al seu despatx de la Casa Blanca. Tot i així, continuo opinant que és un ignorant i un masclista.
