Des del carrer es continua compartint el sentiment d’injustícia pels presos polítics. Al carrer mateix es manté la solidaritat per la llibertat dels presos i exiliats. I se segueix treballant per la democràcia, per la República. I es demana unitat, sobretot a les forces polítiques. Això passa al carrer, escoltant el que diuen els experts sobre les acusacions als polítics empresonats, enfilant raonables arguments. I també hi succeeix el coneixement de la falsa acusació, de la injusta captivitat, de l’encausament manipulat, tot això, tot plegat. I se senten les veus que arriben des dels despatxos del poder, amb ecos de falsedats, de menyspreus. Pels camins la gent acostuma a mirar-se als ulls i desitjar-se un millor demà, i es donen la mà invocant la llibertat.
