Quan algú posa el dit a l’ull de l’altre, la intenció és de deixar-lo borni. Esguerrar-li la visió, que només en tingui un. Possiblement aquest és el propòsit de les continuades envestides a TV3, la Televisió de Catalunya. Però quin mal fa la televisió pública de Catalunya? O millor dir-ho a l’inrevés, quin bé fa? TV3 va ser el primer canal televisiu en català, amb produccions pròpies, amb professionals qualificats, amb una programació feta amb ofici, amb coneixements, amb dedicació, amb continguts. I si es van sumant els aspectes evidents, potser es pot deduir que s’està davant d’un fet de cultura, de bona cultura informativa. I el mal és el menyspreu, la burla d’una llengua, d’una manera de fer. L’escomesa pretén que hi hagi un país invàlid, fet malbé.