Recuperar l’optimisme de cara a les properes eleccions municipals. Aquest és un propòsit. Una determinació que és lluny de la definició d’il·lusió: “esperança sense fonament”. Refer la confiança en els qui es presentaran per gestionar cada poble, cada municipi, en l’administració més propera al ciutadà. Estranyats d’estar sense llistes obertes, sense mandats limitats, sense incompatibilitats de càrrecs. Volent que els pressupostos siguin àmpliament participatius, on ciutadans i govern comparteixin projectes i, sobretot, bon guiatge. Queda mig any per conèixer programes, sobretot programes. Sis mesos i un nou mandat en què la distància entre elegits, els governants, i electors, els habitants, cada vegada sigui més curta, més transparent, més dialogant. Tant els uns com els altres tenen la mateixa denominació: veïns. I és just pretendre un noble veïnatge.
