Situació en què es troben Espanya i Catalunya en aquests moments. S’observa, es palpa, es viu aquesta panoràmica. Un malson per als dos presidents. Moments, etapes, que venen i on trobes entrebancs.
Pedro Sánchez, flamant president del govern espanyol, ha hagut de passar un veritable via crucis (secretari general del PSOE, defenestració i guanyador de primàries). Després d’una moció de censura al Sr. Rajoy, la supera i guanya. Comença el mandat amb dos ministres dimitits, i altres ensurts. L’oposició (PP-Cs) és enorme i els obstacles que va trobant els trampeja com pot. Va imposant la política socialista d’esquerres, malgrat impediments, barreres que el poder econòmic (Ibex, banquers) recala en els seus plantejaments. Sovint canvia el criteri i això crea inestabilitat i fragilitat polítiques. Ha de fer i ha de complir el que va dir: “Arribaré fins al final”.
Quim Torra, un president fantasiós. Està en un món irreal. D’ençà que ha començat el seu mandat, no sabem si el govern governa o si fa sortides esporàdiques. Catalunya ha anat de més a menys. Parla surrealistament, sense parlar o fer coses seriosament. Temes com l’ensenyament, la sanitat, ni els menciona. Estem veient aquests darrers dies les manifestacions, reivindicacions que aquests serveis públics demostren, fan, davant la inoperància i despreocupació del president Torra. Topa amb Madrid, ja que ell va a la seva bola, sense tenir present els interessos de la ciutadania. Madrid i Catalunya han d’anar agafadets de la mà.
Francesc Carafí Quintana
Sant Sadurní d’Anoia
