El vell diccionari

0
971

Les llibreries són uns dels llocs on sempre acostumo a anar, em trobi on em trobi. Fa ja molts anys, a l’aleshores Praga comunista, orfe d’altres establiments propis de totes les ciutats dels països occidentals, tenia molts i ben assortits aquests temples de cultura impresa i, el més important, a preus molt baixos; un aspecte molt propi de tots els països de la mateixa ideologia. En una d’aquestes llibreries vaig tenir a les mans un vell diccionari, editat a París a mitjan segle XIX, i de Catalunya en feia la següent descripció:

“Porció de terra de 32.000 km2, situada a l’extrem d’una gran illa de 55 milions de quilòmetres quadrats, superfície que representa el 40% de les terres emergides del planeta i, segons els mapes, banyada per tres grans oceans, l’Atlàntic, el Glaciar i el Pacífic, a més d’importants mars, com el Cantàbric, el del Nord, l’Aràbic, el Roig, el Mediterrani, entre altres, però en realitat tots ells inexistents ja que formen part d’un sol mar sense nom que cobreix tota la Terra. Hi ha centenars de porcions de terra que reuneixen trets particulars que les fan úniques i diferents alhora, encara que en la majoria de casos les fronteres posades pels homes no les aïllen com elles voldrien i es donen situacions tan anòmales com les que viuen el poble kurd, el sahrauí, el txetxè o el tibetà, per posar-ne uns exemples, encara que en cadascun d’aquests indrets, mentre quedi un sol nadiu amb arrels profundes fins als seus orígens, amb llengua pròpia, recursos, història, cultura i drets civils, sigui allà on sigui i com hi estigui, aquestes porcions de terra, de fet, seran una nació”.

I fins aquí tot el que recordo del vell diccionari, que, probablement per haver estat editat a França, no feia menció del poble cors.

FER UN COMENTARI