Tv3, Televisió de Catalunya, aquell canal que determinats partits malden per tancar però que hipòcritament s’apunten a la foto i busquen treure’n rèdit el dia de la Marató, va emetre dimarts un altre Sense ficció d’escàndol. Hi retratava la podridura de la cúpula judicial espanyola, que és la que s’encarrega de jutjar els presos polítics catalans (i l’independentisme en general). El documental de Jaume Roures és una crítica descarnada a un estament pel qual encara no ha passat la transició, però la fa –la crítica– només a partir d’entrevistes a juristes, advocats, catedràtics de dret, professors d’universitat, exfiscals, és a dir, homes i dones de llei que no estan en nòmina de l’establishment, que, per tant, poden opinar amb tota llibertat sense por a represàlia, i que en la seva majoria no són susceptibles de ser acusats d’independentistes. Ni tan sols de sobiranistes. De conclusions, a partir d’escoltar què opinen els experts, se’n poden treure unes quantes. Primera, gairebé unànime: si no hi ha violència, no hi ha delicte. Jutges, fiscals, polítics i mèdia han ficcionat la realitat del que va passar l’1-O de tal manera que porten a judici els líders de l’independentisme català d’acord amb unes falsedats construïdes ad hoc. Segona: no es pot entendre de cap manera, si no és perquè se’ls tracta com a ostatges, que estiguin empresonats des de fa més d’un any i sense judici, quan no hi ha risc de fuga (els que van voler exiliar-se, ho van fer, i els engarjolats han declarat sempre que se’ls ha reclamat). Tercera: la Sala 2a del TS que els ha de jutjar és la més polititzada de la judicatura espanyola; en trien els vocals a parts iguals el Congrés i el Senat, que és com dir el PP i el PSOE; no hi entra qualsevol, i els favors, es paguen. Quarta: la sentència ja està decidida; les acusacions de rebel·lió, sedició, etc., ja les anunciaven els polítics més incendiaris àdhuc abans de l’1-O, o sigui que el terreny feia temps que s’adobava. Cinquena: emparats en la impunitat absoluta, s’han comès infinitat d’accions procedimentals irregulars per avançar cap a un judici que no presentarà cap garantia d’imparcialitat i que farà caure la cara de vergonya (sobretot davant dels seus col·legues europeus) a qualsevol jurista espanyol equànime. I sisena: quan el tribunal dels drets humans posi en evidència tot això, farà molts anys que unes persones innocents seran a presó. D’això, ningú els en podrà rescabalar.
