Hem acabat l’any amb una molt mala notícia per al Baix Penedès i el Garraf. La Generalitat ha apujat els preus dels peatges de les seves autopistes, i aquí ens afecta amb la C-32.
Anar a Barcelona i la seva Àrea Metropolitana i tornar costa a cada baixpenedesenc 22,14 euros. L’alternativa és fer servir la urbanitzada C-31, que passa per molts nuclis del Penedès marítim, i després l’aventura d’agafar la carretera de les Costes, amb una accidentalitat i una manca de seguretat destacables. I agafar un transport públic no és gens competitiu en termes de costos: la zonificació de l’ATM de Barcelona ens penalitza igual o més que les autopistes i les freqüències no són les desitjades i no són alternativa a agafar el vehicle privat.
El Baix Penedès és el paradigma d’externalitat negativa en termes de mobilitat. Teníem dos problemes a la comarca: l’N-340 gestionada per Madrid i la C-31 gestionada des de la plaça Sant Jaume de Barcelona. Vam afrontar el problema de l’N-340 anant tots junts, creant el Pacte de Berà, sumant esforços entre administracions per aconseguir una carretera més segura, sense camions i amb una mobilitat per als residents gratuïta fent servir el Teletac per l’AP-7. Després de més de quatre anys, Madrid va donar una solució.
Pel que fa a la C-31 i les polítiques de mobilitat de la Generalitat, encara no tenim cap proposta sobre la taula. Primer de tot cal dir que des del Baix Penedès i el Garraf fem costat al Govern en les propostes de Vinyeta i de TMobilitat, per democratitzar la mobilitat, però el territori no pot esperar més i cal trobar una alternativa mentre no es puguin implementar. Una possibilitat seria plantejar una solució com la de Madrid a l’N-340, per la C-31. La unitat del territori és essencial per aconseguir fruits que beneficiïn tota la ciutadania, el Pacte de Berà n’és un bon exemple.
Jaume Casañas
Cunit
