En els nous planejaments que desenvolupen sòl nou que s’incorpora al sòl urbà o que transformen el sòl existent, ja és obligatòria la reserva d’entre un 20% i un 30% d’habitatge protegit. I el que planteja la mesura proposada per VEC és que en el sòl urbà consolidat també sigui obligatori fer una reserva del 30% per a habitatge protegit, tant per a edificis de nova construcció com en obres de gran rehabilitació, a partir de determinats llindars.
La mesura fa que aquest percentatge d’habitatges protegits es destini a lloguer amb preus protegits, fixats per la Generalitat, i que en cas que el promotor decideixi vendre, a través del que es coneix per tanteig i retracte, l’ajuntament o alguna altra administració sigui el comprador preferent per comprar-lo a preu protegit i el posi a lloguer també protegit. Diversos estudis tècnics han demostrat que una mesura com la del 30% el que primer fa és abaixar el preu del sòl, que en el fons és un dels objectius, reduint el benefici dels especuladors.
Les generacions futures no entendran per què l’equip de govern de Vilafranca (PDeCAT i PSC) ha renunciat a aquesta mesura tan important per ajudar a garantir que l’accés a l’habitatge no es converteixi en una odissea, que sigui possible, que no ens hipotequi la nostra vida i que, sobretot, tenir un habitatge digne sigui una realitat, tal com reconeixen els nostres drets recollits a la Constitució, però també a l’Estatut, i sense cap mena de dubte a l’article 25 de la Carta dels Drets Humans.
Ramon Arnabat i Ton Salvadó
Vilafranca en Comú
