Policia política

0
868

L’operació policial de dimecres a Girona és un altre de la llarga sèrie d’escàndols que arrossega l’Estat en aquesta causa general contra l’independentisme. Si el jutge investigava el tall del TGV durant la jornada de l’1-O, tan sols havia d’enviar una citació judicial, i santes pasqües. Ja hi haurien anat, a declarar. Però en aquest cas el magistrat no en sabia res; és iniciativa de la Policia política Nacional, que –casualment o no– va fer coincidir la detenció de 16 persones amb el dia en què Andalusia investia president gràcies al pacte vergonyant d’unes dretes (que mai condemnaran el franquisme perquè en són hereves) amb la ultradreta. Hi ha coses que no canvien: quan cal desviar l’atenció, a Espanya sempre li queda rabejar-se en Catalunya. Que tenim les espatles molt amples i ho aguantem tot.

Entre les persones detingudes hi ha dos alcaldes, gent de la CUP, del CDR, un periodista convenientment identificat com a tal que cobria la notícia i una dona que s’esperava a l’andana per anar cap a Barcelona, com fa cada dia. Pel broc gros, doncs, i com més detinguts, millor. Que les Espanyes sempre compren la notícia de manera acrítica.

És evident que la multidetenció persegueix atemorir l’independentisme –un cop més– a les portes del judici contra els impulsors del referèndum que l’Estat va ser incapaç d’aturar, per molt que s’hi va esforçar. El missatge que es vol donar és clar: podeu votar el que vulgueu, però nosaltres tenim el poder i l’aplicarem al nostre arbitri, fins que us desinfleu. La defensa de la unitat d’Espanya passa per damunt la llei. La democràcia els és un tema secundari.

En breu, els presos polítics tornaran a Madrid per passar el tràmit d’un judici en què Espanya és jutge i part. Juguen amb les cartes marcades, la sentència ja està dictada, potser redactada i tot; però després d’haver deixat en evidència un i altre cop que es tracta d’un judici polític, d’un escarni, d’una venjança, en veure’s obligats a retirar totes les euroordres perquè cap jutge internacional amb una mica de senderi, de dignitat, d’imparcialitat, els ha comprat l’invent de la violència, ara que voldran fer veure que tot s’està fent d’acord amb la llei. Aquí ja no s’ho creu ningú. Però res del que fan es fa pensant en els catalans. I després demanen que els votin els pressupostos.

FER UN COMENTARI