Al fil de la recent creació del pacte del Penedès Marítim, vull destacar una sèrie de consideracions. El nom ja per si és excloent, alhora que confon la gent, perquè s’obliden els seus promotors que hi ha molts municipis d’interior que no toquen a la façana litoral i, d’altra banda, jo em pensava que els que s’hi havien alineat eren els mateixos que hi ha a la plataforma turística que porta el mateix nom. Una mica d’imaginació a l’hora de ficar-se noms i trobar un terme inclusiu! Jo proposo Pacte per la Mobilitat al Penedès.
Tampoc entenc per què s’escandalitzen ara sobre la pujada dels peatges, si tenim en compte que aquest problema ja existia el 2015, quan va començar la legislatura. No podien haver fet aquest front comú el 2015? D’altra banda, tampoc em crec que les presidentes dels consells comarcals no tinguessin coneixement del que es pretenia fer amb les autopistes, atès que totes dues són del mateix partit que gestiona el Departament de Territori, i suposo que alguna cosa devien saber.
A més, si els peatges són un llast per al creixement de la comarca, que tota la vida ha estat governada per la mateixa gent, els problemes a Rodalies encara són molt pitjors: dèficit de trens per la línia de l’interior R4, tot i que la solució és a tocar, allargant un tren que queda barat a tres parades de la de Sant Vicenç de Calders; la manca d’una millor connexió del Baix Penedès amb la resta de la província; i l’elevadíssim preu del bitllet.
Vistos els principals avaladors d’aquest moviment, no em crec gens ni mica que hi estiguin per altra cosa que sortir a fer-se la foto. Penso que si aquesta preocupació fos real, els representants del poble s’haurien d’haver posat a treballar el 2015 i no ara, que tot va olor d’obtenir vots.
Antonio García Leal, portaveu de Xarxa Vendrellenca
El Vendrell
