Fer un rànquing en importància dels jaciments arqueològics del Penedès és arriscat. N’hi ha molts i de gran interès. Però si entre els que s’han descobert i excavat els darrers anys destaca el de la Font de la Canya (Avinyonet), el de la Timba de Santa Bàrbara (entre Castellet, Clariana i l’Arboç) hi va al darrere. No només pel que s’hi ha trobat sinó per les expectatives que està generant.
Dijous el responsable de les excavacions, Dani López, en va fer al castell de Castellet la posada de llarg, amb la presentació pública dels resultats de la primera campanya d’excavacions, en la qual també va apuntar que en els anys successius se n’espera molt.
Hi van treballar tan sols 15 persones durant 21 dies, en tres punts molt concrets del triangle boscós de quatre hectàrees que podria haver estat un enclavament vitícola important d’època fenícia (s. VII ac). Per l’estiu vinent, l’alcalde de Castellet i la Gornal, Miguel Delgado, ja ha dit que com a mínim podrà cobrir la manutenció dels 15 arqueòlegs durant un mes, i que li agradaria que poguessin estar-s’hi durant tres mesos cinc arqueòlegs professionals. També és sobre la taula la possibilitat de demanar-hi un camp de treball i començar a pensar a adequar camins per fer-ho visitable.
El fet que el planot de la Timba sigui una zona molt rocallosa ha fet que mai hi hagi entrat maquinària pesada, fet insòlit que permet albirar que el que es vagi descobrint pot tenir un molt bon estat de conservació i d’èpoques diferents. De moment, restes de ceràmiques fenícies i iberes, dues monedes, un imperdible de túnica, també restes d’animals domèstics (cavall, ovella, bou, porc, gos) i salvatges –cérvol, conill–, de manera que s’hi practicava la cacera. Entre les restes d’àmfora, n’hi ha de feta a mà, que haurien fet els pobladors autòctons, i també feta en torn, que seria d’importació, possiblement fabricada a Andalusia.
La troballa més espectacular és un gran mur a l’interior del qual s’adossa un empedrat de lloses, fet que indica el prestigi dels que residien a la casa. López explica que “de dos metres de murada aquí al Penedès només tenim fortificacions a Olèrdola i a la Font de la Canya”.
Altres restes trobades són les d’uns encanyissats, que haurien servit de sostre d’una casa; dues fosses amb ossos de cabra i d’ovelles, que serien de rituals funeraris. Tamisant terra amb garbells han descobert petites restes d’ordi i blat, els cereals que s’empraven per moldre durant la primera Edat de Ferro i el temps preibèrics.
Dani López destaca dues peces excepcionals, “mai abans havia trobat dues monedes d’aquesta importància”: un òvul de plata, que és un dracma de la colònia grega de Masàlia (l’actual Marsella), dels s. III-IV aC, amb la cara del déu Apoló; i una de plata i bronze, del segle II aC, de la ciutat ibera de Bolskan (l’actual Osca), en què hi apareix un genet a cavall amb una llança i la cara d’un iber amb un pentinat grec.