La màgia de les primeres lletres

La literatura infantil i juvenil és la ventafocs de la literatura. No hauria de ser-ho, però ho és. Quan es parla de literatura, en l’últim que sovint es pensa és en la destinada al públic lector més jove. Fins i tot hom pot arribar a creure que fer literatura per a no adults és més senzill. I no ho és. Si a un infant un tema no li interessa, si les il·lustracions no són atractives, no farà cap esforç per acabar el conte. Girarà pàgina i s’entretindrà amb una altra cosa. La LIJ, doncs, també ha d’estar ben feta, i per molt que de vegades faci la sensació que tothom s’hi veu amb cor, si no té una certa qualitat, passarà sense pena ni glòria.

Malgrat l’escassa consideració social que té la LIJ, hi ha una sèrie de dades que demostren que té un pes molt important en el conjunt de la literatura catalana. Segons dades de l’estudi Comercio Interior del Libro en España, dels 235,76 milions d’euros que es van facturar el 2017 per venda de llibres en català, 42,12 milions corresponen a infantil i juvenil (17,86%), només per darrere dels llibres de text (46,36% de la facturació) i de la literatura de ficció (narrativa, poesia, teatre…) amb el 21,26%. La no ficció es queda en el 4,91%.

Quant a nombre de llibres de LIJ, segons l’esmentat estudi fa dos anys se’n van publicar 2.819 en català, xifra que representa el 24,54% de totes les novetats editorials. És a dir, un de cada quatre llibres anava destinat al lector no adult. Només el van superar els llibres de text (3.330 llibres) i els de no ficció (3.074), mentre que els de ficció, que són els que s’emporten bona part del gruix de notícies i de crítica literària en premsa generalista, van quedar clarament per darrere (2.088).

L’editora de la vilanovina El Cep i la Nansa, Cesca Mestres, admet que hi ha una sobreproducció literària ja que el sector ha entrat en una espiral de “novetat-col·locació, novetat-col·locació, que inunda el mercat de novetats i cal posar-hi una mica el fre”. A parer seu, les llibreries són essencials per ajudar les famílies a triar la bona literatura infantil i juvenil, i es lamenta que cada vegada en quedin menys, però reivindica la tasca prescriptora –i amb bon criteri– que duen a terme les que queden.

És difícil saber quants autors de LIJ hi ha en català. Però són molts. Dels 1.500 escriptors i escriptores associats a l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), 380, és a dir, un de cada quatre, afirma que publica literatura infantil i juvenil. Cal aclarir que es tracta sovint d’autors que generalment no només escriuen per a la mainada; és més, sovint són únicament coneguts per la seva obra destinada al públic adult. I la seva faceta infantil és la gran tapada de la seva obra. Arraconada als confins de la invisibilitat.

D’accions promocionals de la LIJ se’n fan moltes. Les biblioteques acostumen a tenir una secció important dedicada als més menuts, i sovint tenen vinculat algun club de lectura per a infants. També les escoles fan la seva tasca imprescindible d’ensenyar a llegir i de fomentar els hàbits de lectura des de les edats més primerenques. La Generalitat té programes de foment de la lectura. I actualment hi ha una desena de revistes en català destinades específicament al públic infantil i juvenil.

Això a banda, l’AELC organitza quadriennalment un congrés de LIJ catalana –i ja en van sis–, les ponències del qual es publiquen en un quadern divulgatiu; el congrés de 2001 es va fer precisament a Vilafranca. També hi ha un Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Catalunya, que enguany se celebrarà durant la primera quinzena d’abril; hi ha un Dia Internacional del Llibre Infantil, el 2 d’abril, coincidint amb la data de naixement del danès Hans Christian Andersen (L’aneguet lleig, El príncep captaire, El soldadet de plom…). I a Bolonya es fa cada any una important Fira Internacional de LIJ, que enguany serà de l’1 al 4 d’abril.

Ara bé, segons el vilafranquí Pere Martí i Bertran, professor de literatura, escriptor i crític d’obres de LIJ, que s’ha convertit en una mena de “llanero solitario” en la defensa pública a Catalunya de la LIJ (“sempre he lluitat perquè qualsevol revista publiqui ressenyes i estudis de LIJ, però costa molt i quedem refugiats a la premsa local i comarcal o a l’especialitzada”, diu), la universitat no hi acaba de creure. “És un món sense prestigi dins el món universitari”, assegura Martí. I és que als graus de Magisteri i de Llengua i Literatura Catalanes, ben poca atenció s’hi dedica, i si les elits de la cultura no hi creuen, si els principals prescriptors no es formen adequadament, a la resta de la societat li costarà molt més d’apreciar-ne els valors.

Una altra de les queixes del professorat és l’arraconament de les Humanitats i el fet que cada vegada es destinin menys hores a ensenyar literatura als centres docents. Segons Pere Martí, la família, en el foment de l’hàbit lector, és molt important, “però el que veritablement crea lectors literaris sol ser l’escola, perquè de llegir literàriament se n’ha d’aprendre; interpretar una metàfora, les circumlocucions, quins recursos literaris utilitza un text, els tipus de personatges o de narradors, els referents històrics, literaris… tot això s’ha d’ensenyar” i si no es fa, “és trist, però de lectors literaris cada cop en tindrem menys”.

La literatura infantil i juvenil té dues branques fonamentals: la ficció i la realista. En el segment dels més menuts predomina la ficció, les aventures, el realisme bestial, és a dir, la humanització dels animals. En infants de fins a quatre anys, es tracta de familiaritzar-se amb el llibre, amb els colors, les textures, les il·lustracions, i la “lectura” es fa acompanyada dels adults. En aquestes edats, les il·lustracions són clau, per si soles han de poder explicar la història.

En aquests darrers anys, en una època de domini de les imatges, s’està produint un fenomen nou, l’auge de l’àlbum il·lustrat. Es tracta de llibres generalment no massa extensos que combinen a la perfecció el text i la il·lustració, i en què aquesta última acaba prevalent. De fet, hom parla de doble autoria. L’editora Cesca Mestres es congratula d’aquest fenomen perquè considera que “saber explicar les històries al mateix nivell que el text, explicar el món a través de la il·lustració, és un art, i s’estan fent llibres que són petites obres d’art”.

Tornant a les edats lectores, a mesura que els infants van creixent i que van guanyant en comprensió lectora, van agafant també autonomia, els textos són cada cop més llargs, malgrat que se segueixen combinant amb els dibuixos, i també el realisme i la història (adaptada al llenguatge infantil i juvenil) van prenent terreny a la fantasia. Són etapes en què cal trobar històries que atrapin, ben escrites, ben travades, per tal que l’infant descobreixi el plaer de llegir, descobreixi un món nou, el de les imatges mentals a partir de la lletra impresa, del qual ja no se’n pugui desenganxar mai més. Fins en aquesta edat, se sol parlar de doble autoria en LIJ, la de qui escriu i la de qui dibuixa. I ja a partir dels 12 anys, exceptuant els còmics i la novel·la gràfica, que estan força de moda darrerament, les il·lustracions van perdent pes fins a acabar essent testimonials. Amb tot, és bo que en l’etapa preadolescent, l’infant hagi tastat tots els gèneres, des de les històries de lladres i serenos a les de ciència-ficció, passant per la novel·la històrica, les faules, fins i tot la poesia; tot adequat a la seva edat, de manera que finalment pugui decantar-se pels gèneres que més li hagin abellit.

Diumenge de la setmana que ve, 17 de març, farà just un any que va obrir “La Dent de Lleó”, una llibreria ubicada a Sant Joan de Mediona, especialitzada en literatura infantil i juvenil, per bé que també ven llibres per a adults. Es tracta d’una llibreria petita, atípica, que només obre les tardes dels dimarts i dijous, de 6 a 8, i els dissabtes al matí, de 10 a 2. Tenir una llibreria era la il·lusió de tota la vida de la seva propietària, la medionenca i mestra de primària Eva Padilla, que ja des de petita, quan viatjava amb la seva família, tenia l’afecció de visitar llibreries. “La Dent de Lleó” és un compendi del que a Padilla li ha cridat l’atenció de llibreries d’ací i d’allà, ha captat l’essència del que més atractiu li semblava de cadascuna i el resultat és una llibreria única, on entrar-hi sembla com capbussar-se dins un conte de fades.

Els contes, àlbums il·lustrats, novel·les, poesia, etc. que té a la venda són només els que des del seu criteri valen la pena, intentant no deixar-se influir per les grans campanyes promocionals que fan els grans grups editorials. Si li agraden la natura i la fantasia, els misteris i la poesia, aquests seran alguns dels referents bibliogràfics que hi podrà trobar; però no els únics. En qualsevol cas, ha de ser “narrativa bonica” segons el seu criteri. Perquè tota la literatura infantil i juvenil que té a la disposició de la clientela, si no l’ha llegit, com a mínim l’ha fullejada per fer-se una idea de si val la pena o no. I, per tant, té arguments per recomanar-la. Amb tot, si algú li demana algun llibre que ella no té, com poden ser els de la saga Geronimo Stilton, l’encarrega a l’editorial i en tres dies el serveix. Però no el podran trobar a la seva prestatgeria.

Un altre dels elements centrals de “La Dent de Lleó”, i mai millor dit això de la centralitat, és l’arbre que presideix la llibreria. Tan sols entrar, te l’hi trobes. Un arbre dels desitjos, on hom pot deixar escrites les seves impressions, i a sota del qual la mainada pot agafar un coixí, seure, fullejar, llegir, amb tota llibertat, i eixamplar el seu món de fantasia.

El programa radiofònic “Llegir per sentir” fa 25 anys que està en antena, a Ràdio Vilafranca. Conduït pel periodista Josep Maria Soler i coordinat pel professor i escriptor especialitzat en literatura infantil i juvenil (LIJ) Pere Martí i Bertran, s’ha convertit en tot un referent en la matèria. No en va, en aquest primer quart de segle d’existència han passat pel programa tots i cadascun dels autors i autores de referència en llengua catalana. I no només. També il·lustradors, editors, traductors, bibliotecàries…, la nòmina supera les 500 persones, d’una categoria literària que fa goig: Agustí Alcoberro, M. Carme Roca, Joana Raspall, Olga Xirinacs, Andreu Sotorra, Gabriel Janer Manila, Pau Joan Hernàndez, Francesc Puigpelat, Antoni Munné-Jordà, Jordi Sierra i Fabra, Isabel Clara Simó, Joaquim Carbó, Josep Vallverdú, Pep Coll, Gemma Lienas, Víctor Mora, Miquel Desclot, Emili Teixidor, Ramon Folch i Camarasa, Jordi de Manuel, Eva Piquer, Màrius Serra, Robert Saladrigas, Anna Tortajada, Francesc Miralles, Maite Carranza, Joan Solà, Jesús Tuson, Carme Junyent, Lolita Bosch, Celdoni Fonoll, Maria Barbal, Coia Valls, Araceli Segarra, David Cirici, Jaume Cabré i un llarguíssim etcètera. També especialistes en traducció, com Bel Olid o Jesús Moncada, i professionals de la il·lustració com Max (Francesc Capdevila), Pilarín Bayés, Picanyol i molts penedesencs, tals com Núria Tomàs, Susana Peix, Sebastià Serra, Eva Sans, Anna Mongay o Lluís Masachs.

El programa està adreçat principalment a prescriptors de Literatura Infantil i Juvenil, és a dir, pares, mares, avis, àvies, mestres, bibliotecàries. En format entrevista, s’hi parla de novetats editorials i de notícies de LIJ. Es pot escoltar els dimecres a les 9 del vespre, els dissabtes a 2/4 de 2 del migdia i també des de 2015 a qualsevol hora del dia a través d’internet (http://www.rtvvilafranca.cat/programa/llegir-per-sentir).

“Llegir per sentir” ha rebut els premis Atlàntida (2003) al millor programa de ràdio atorgat pel Gremi d’Editors de Catalunya, i el Pàgines Hertzianes (2007) concedit per la revista Faristol i el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, per la seva trajectòria com a eina de promoció de la Literatura Infantil i Juvenil.

Per celebrar el 25è aniversari, s’han programat actes al llarg de l’any, com ara una taula rodona el 3 d’abril sobre “La felicitat a la literatura infantil i juvenil”, amb la participació de Pere Martí i Bertran, M. Carme Roca, Teresa Duran i Nati Calvo, en el marc del Vilapensa; l’exposició “Tinc un tanc de joguina”, del 7 al 30 de juny al Claustre i sala de Sant Francesc, que inclou un tast de poemes a càrrec de Pere Martí i Bertran durant la inauguració i un taller de dibuix durant la cloenda, a càrrec de la comissària i il·lustradora Núria Tomàs; i l’exposició “25 anys de llegir per sentir”, del 18 de maig al 2 de juny també al claustre, que inclourà una trobada de l’escola Arsenal amb la il·lustradora riudebitllenca Maria Rius, el dia de la inauguració; i una sessió d’hora del conte el 24 de maig.

Pere Martí i Bertran i Josep Maria Soler

Un programa així, de tan llarga durada, només el pot fer una ràdio local?

Josep Maria Soler: El pot fer tothom, però jo no en conec cap altre. Es pot fer perquè està fet en una emissora local i perquè les dues persones que el fan han aguantat aquests 25 anys. És com una col·laboració, perquè no és la meva feina; jo de vegades vinc fora d’hores a gravar-lo, i el Pere, quan va començar, encara no havia publicat cap llibre.

Pere Martí: Jo feia crítica de literatura infantil i juvenil (LIJ) i era professor de literatura a l’institut Eugeni d’Ors. El meu primer llibre, En Griset, va sortir al 1997.

Josep Maria Soler: La llavor de “Llegir per sentir” va començar dins un magazín de tarda, en què volia fer una secció de promoció de la literatura. Vaig contactar amb la Xè Senabre, que em va posar en contacte amb el Jordi Sàbat i el Pere Martí, que s’anaven alternant, cada tres setmanes s’havien llegit un llibre i l’anaven comentant. Això va durar un any i quan ja s’havia acabat, el Pere va proposar de reconvertir-lo i portar cada setmana algun autor de LIJ. El Pere coordina el programa, suggereix les entrevistes, i jo les faig.

Pere Martí: El meu interès en aquell moment ja era la LIJ. A més, des que m’he jubilat, un cop al mes faig un programa de literatura d’adults amb la Sílvia Delgado.

Com pot destriar, una persona no experta, el gra de la palla, en els llibres de LIJ?

Pere Martí: Sempre diem que un llibre de LIJ, si és bo, pot interessar tots els públics. El Pep Albanell diu: “La LIJ és la que també pot agradar i interessar els nens i nenes”. Si un conte o novel·la a un pare li cau de les mans, més val que no l’expliqui.

Josep Maria Soler: Un dels objectius del programa “Llegir per sentir” és precisament donar una via per triar. Va dirigit a pares, avis, mestres, bibliotecaris, que recomanin lectures. Hi aportem el nostre gra de sorra. Les biblioteques fan molta feina a les seccions infantils, que són molt potents. I les xarxes socials, cada cop més, a partir dels 12-14 anys, tenen els seus propis blogs de llibres de recomanació. És com un boca-orella en xarxa.

Pere Martí: Des de les escoles i les institucions es fa una feina de promoció de lectura molt forta. A la Institució de les Lletres Catalanes hi ha programes específics per fer arribar autors a les aules i d’animació a la lectura. I també hi ha molts clubs de lectura infantils i juvenils, que no és fàcil portar-los.

Hi ha sobreproducció de LIJ?

Pere Martí: Primera, hi ha sobreproducció, tothom s’hi atreveix, però… i amb els adults, què? Venen unes pseudoliteratures… En LIJ hi ha coses poc elaborades, però també moltes de molt bones, literàriament molt ben elaborades, però que costa que es coneguin, perquè el gènere és massa desconegut pel món universitari i el periodístic. I segona, les grans editorials tenen molt més poder d’arribar a públics amplis perquè tenen equips destinats a la promoció, fan més pressió als mitjans i a les escoles. Una part molt important de les vendes van cap al món escolar ,perquè són els prescriptors més importants a partir dels 6 anys. Per als de menys de 6 anys, els prescriptors més importants són els pares, per això els àlbums il·lustrats tenen molta sortida. I a partir dels 12-14 anys, ja sol ser el propi lector.

Per què a la LIJ se la considera la gran ventafocs
de la literatura?

Pere Martí: La LIJ és la gran desconeguda. Molta gent coneix autors només per l’obra d’adults. Pots trobar entrevistes a M. Carme Roca i no li pregunten res de LIJ perquè potser no saben que té obra de LIJ. Nosaltres l’hem portat al programa set vegades. I Pep Albanell, Francesc Vallverdú, Joaquim Carbó estan tan encasellats com a autors de LIJ, que és com si els hagués fet mal, ja que ben poc es parla de la seva obra per a adults. En canvi, al revés no passa.

Josep Maria Soler: En altres cultures, això no passa. En la literatura francesa o en l’anglosaxona, dona prestigi per la seva literatura que grans autors facin LIJ. I en el món audiovisual hi ha grans pel·lícules basades en LIJ, com Harry Potter, La historia interminable…