Passa per caixa!

En principi, tota persona major d’edat ha de passar comptes amb l’Estat cada any. Això no vol dir, però, que tothom estigui obligat a presentar la declaració de renda. En queda exempt qui hagi percebut com a màxim 22.000 euros bruts procedents d’un únic pagador (subsidi de desocupació, salari, pensió compensatòria, etc.), o bé qui n’hagi rebut 12.643 si s’ha treballat en més d’una empresa o ha rebut una pensió compensatòria del cònjuge. Enguany, les rendes baixes tributen menys ja que es redueix la càrrega impositiva per a les persones amb rendiments nets del treball que estiguin per sota de 16.825 euros.

Amb tot, les persones físiques que no estan obligades a fer declaració també poden fer l’esborrany i comprovar si, en cas de presentar-la, els tocaria pagar o cobrar. Perquè fer l’IRPF no vol dir necessàriament haver de pagar. La declaració és la posada al dia de la contribució amb què hom està obligat a sufragar l’Estat, en funció dels ingressos que s’hagin tingut l’any anterior i el que ja s’hagi pagat. Una contribució que ha de ser proporcional als ingressos que tingui cadascú. I es pot descobrir que al llarg de l’any s’ha pagat més del que pertocaria, de manera que es té dret a una devolució.

Una de les novetats de la declaració de renda d’enguany és que ja no es pot presentar en paper. Cristina Calvo, que és membre de la comissió de comunicació del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya, explica que “amb l’objectiu de reduir les duplicitats (és a dir, que una persona la presenti a mà i també telemàticament), aquest any desapareix la possibilitat d’imprimir la predeclaració a l’ordinador” i presentar-la posteriorment a qualsevol dels llocs oficials.

Les persones que tinguin una declaració a tornar, la poden validar o modificar i enviar per via electrònica (després de demanar-ne l’esborrany) o també ho poden fer per telèfon sol·licitant cita prèvia. Així mateix, l’Agència Tributària manté la campanya presencial de confecció de declaracions mitjançant cita prèvia a partir del 14 de maig. Si el resultat de la declaració és negativa i es renuncia a la devolució, només pot confirmar l’esborrany per internet, per telèfon o en les oficines de l’Agència. En cas de no renunciar-hi, Hisenda no té data fixa de retorn: pot ser al cap de quinze dies, de dos mesos, de sis, etc.

Si el resultat és a ingressar (declaració positiva), com a novetat, una vegada confirmada i presentada la renda a través del “Renda Web” de l’Agència Tributària, es podrà generar un document d’ingrés que permetrà adreçar-se a una entitat col·laboradora fins a l’1 de juliol i efectuar el pagament. Cal tenir present que es pot pagar tot de cop o bé fraccionar-ho: 60% en el moment de presentar l’IRPF, el 40% restant fins al 5 de novembre. Es pot domiciliar el pagament –que és el més còmode, ja que no cal estar-ne pendent– o no.

Tots aquests tràmits són més o menys senzills o complicats segons les habilitats de cada persona, sobretot per qui es plantegi fer l’IRPF motu proprio. És per això que hi ha desenes de gestories expertes en la confecció del document; en la seva revisió; que coneixen les novetats, desgravacions a què hom pot accedir i, finalment, la presenten a l’organisme oficial.

Malgrat existir els registres de parelles de fet, l’Estat no les considera com a unitats familiars, de manera que les persones que l’integren no poden presentar el document de l’IRPF conjuntament, sinó que ho han de fer de manera separada. Han de fer, doncs, declaracions individuals, ja que únicament s’admet fer-la conjunta en cas de matrimoni, i sovint, si tots dos han percebut ingressos estables al llarg de l’any anterior, surt més a compte fer-la de manera separada. Cal verificar-ho. També és bo de saber que, segons recorda Cristina Calvo, en cas de matrimonis separats amb custòdia filial compartida, la deducció es reparteix al 50% de manera prorratejada entre els dos excònjuges, mentre que quan la custòdia la té un dels dos, la deducció serà per a qui convisqui amb els menors.

Quant a les famílies nombroses, enguany s’amplia la deducció fins a 600 euros anuals a partir del quart fill o filla. Una deducció que, en realitat, serà només de 250 euros enguany ja que s’aplica proporcionalment des que es va aprovar la mesura, és a dir, d’agost a desembre. Per beneficiar-se’n, cal presentar tota la documentació que ho acrediti. Igualment, les persones que tinguin alguna persona discapacitada a càrrec, també tenen noves deduccions.

La directiva del Col·legi de Gestors de Catalunya, Cristina Calvo, també apunta que són importants els canvis que hi ha en l’IRPF corresponent a l’anualitat de 2018 en relació a prestacions i deduccions per maternitat/paternitat.

Una primera novetat és que s’incrementa en mil euros la deducció per maternitat, quan la mare treballadora porta el seu fill o filla –menor de 3 anys– a la llar d’infants. Aquest ajut, que és nou, serà aplicable cada any que porti la criatura a la llar d’infants fins que arribi als 3 anys (sempre que la mare treballi). A més, segons explica Calvo, a diferència dels 1.200 euros deduïbles (a raó de cent al mes) de totes les mares, que es pot demanar anticipadament, aquesta deducció extra de 1.000 euros no es pot demanar anticipadament, i tampoc cal aportar cap justificant a l’IRPF atès que les llars d’infants ja han d’haver passat la informació de tots els matriculats a Hisenda. Calvo, a més, precisa que cal que siguin centres autoritzats, ja que existeixen guarderies que no tenen la condició de tals.

Una altra novetat és que a partir d’enguany queden exemptes de retenció les prestacions per maternitat i paternitat. Una mesura que té caràcter retroactiu per als exercicis no prescrits, de manera que segons Calvo, les mares i els pares als quals se’ls va aplicar retenció corresponent als exercicis 2016 i 2017, en poden sol·licitar el reemborsament. A més, a partir de 2018 ja no cal comunicar mitjançant l’IRPF les prestacions que s’han percebut en concepte de maternitat i que, com s’ha dit, estan exemptes de retenció.

La declaració de renda incorpora una sèrie de deduccions autonòmiques, que en el nostre cas determina el Govern de la Generalitat. Són les següents:

– 150 euros per cadascun dels progenitors només pel fet del naixement o l’adopció d’un fill.

– 15% de les quantitats donades a l’IEC o a entitats privades sense ànim de lucre, organitzacions sindicals i empresarials, col·legis professionals, fundacions o associacions que tinguin com a finalitat el foment de la llengua catalana o de l’occitana.

– 25% dels donatius a favor de centres d’investigació adscrits a universitats catalanes i els promoguts o participats per la Generalitat, amb l’objectiu de fomentar la investigació científica i el desenvolupament i la innovació tecnològics.

– 10% (fins a un màxim de 300 euros) de les quantitats pagades per a lloguer de la residència habitual, si es compleixen una sèrie de requisits, com ara tenir un màxim de 32 anys; haver estat almenys sis mesos a l’atur; tenir un grau de discapacitat superior al 65%; ser vidu o vídua i tenir més de 65 anys; pagar com a lloguer més del 10% dels ingressos; i tenir una base imposable inferior a 20.000 euros (30.000 en cas de tributació conjunta).

– 100% dels interessos pagats per préstecs concedits mitjançant l’Agència de Gestió d’Ajudes Universitàries i d’Investigació per al finançament d’estudis de màster i de doctorat.

– 150 euros per a contribuents que quedin vidus (300 si té algun descendent a càrrec seu).

– 1,5% del que hagi costat la rehabilitació de la residència
habitual.

– 15% de les donacions efectuades a entitats a benefici del medi ambient, la conservació del patrimoni natural i de custòdia del territori.

– 30% de la inversió feta com a àngel inversor en l’adquisició d’accions o participacions socials d’entitats de nova o recent creació.

– 20% de la inversió feta en l’adquisició d’accions en ampliacions de capital subscrites d’empreses del Mercat Alternatiu Borsari.

Altres deduccions

Altres deduccions que es mantenen són per donatius, del 50% en els primers 150 euros i del 27,5% la resta; en cas de donatius que ja es fessin l’any anterior i es mantinguessin o s’incrementessin, la deducció és del 32,5%; les desgravacions pels plans de pensions, fins a un màxim de 8.000 euros a l’any, són també importants; les deduccions per hipoteca contractada per a habitatge d’ús habitual; també hi ha un augment de les exempcions de l’IRPF en les beques a l’estudi i formació d’investigadors (24.600 euros si es cursa un doctorat a l’estranger, 21.000 si és a l’Estat espanyol; entre 18.000 i 21.000 si és per compensar despeses de transport i allotjament en estudis reglats fins al nivell de màster; i 6.000 euros amb caràcter general); fins a un màxim del 30% de les despeses de subministraments dels autònoms (electricitat, gas, telefonia mòbil), si treballa des de casa i en proporció a l’espai de l’habitatge que ocupi l’estança de treball; i també en el cas dels autònoms, una part de les dietes de restauració i hostaleria, sempre que s’hagin pagat per via electrònica, es disposi de factura i no s’hagi efectuat la despesa al mateix municipi de residència.

Finalment, Cristina Calvo recomana a tothom qui presenti l’IRPF pel seu compte, després de sol·licitar l’esborrany, que el repassi bé perquè hi pot haver errors, ja que no sempre l’Agència Tributària ha rebut prèviament tota la informació, pot caldre incorporar deduccions, subvencions, separacions de cònjuge, etc. I recorda que “la responsabilitat és sempre del contribuent, i si falta alguna dada hi pot haver sancions de fins al 150%” de recàrrec en relació al que hauria tocat de pagar.

Per Jordi Rojas / AMIC

Si vull facturar una petita feina, he de pagar els autònoms? Aquestes són preguntes que normalment poden sorgir si no som treballadors per compte propi amb una llarga experiència gestionant i emetent factures. Jordi Rojas, coordinador d’estudis i professor d’Administració i Direcció d’Empreses a la UVIC-UCC, intenta donar resposta a algunes d’aquestes qüestions.

Segons explica l’expert, d’entrada caldria dir que l’opció més correcta és donar-se d’alta a Hisenda i al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) de la Seguretat Social. Això, però, implica pagar religiosament la quota pertinent que, deixant de banda determinades reduccions com la tarifa plana inicial de 50 euros i escaig sota determinades condicions, és d’uns 275 euros mensuals. A més a més, hem d’afegir-hi el cost de fer les liquidacions d’impostos i altres tràmits administratius.

Amb tot, existeix certa jurisprudència que exposa que no és necessari donar-se d’alta al RETA si es tracta de feines esporàdiques amb un import facturat inferior al 75% del salari mínim interprofessional. S’ha de dir, però, que només es tracta d’una interpretació de la llei i que en cap cas existeix plena seguretat jurídica si s’escull aquesta opció.

Davant d’aquestes dues alteratives plantejades, pagar el RETA o no fer-ho sota el pretext de realitzar una activitat puntual i de petit import, trobem una alternativa que ha sorgit amb força aquests darrers anys i que vol donar sortida a aquestes situacions: les cooperatives de facturació.

En aquestes, el professional s’associa a la cooperativa, abonant una quota pactada, i aquesta el contracta laboralment sota el règim general de la seguretat social. És la cooperativa mateixa qui factura al client final i s’encarrega de tots els tràmits administratius i tributaris (a canvi d’una comissió per l’operació) i abonant al treballador la seva retribució via nòmina. Aparentment, sota aquest entramat tot queda cobert: emissió legal de la factura, impostos i cotització.

Les cooperatives de facturació són molt utilitzades, però convé apuntar que l’Administració les mira amb lupa, ja que les considera un frau. Se les investiga tant a elles com als seus associats, als quals en determinats casos, se’ls reclamen les quotes d’autònoms que consideren que s’haurien hagut de satisfer i que no han estat abonades, incrementades, a més, amb el seu pertinent recàrrec.

En essència, la funció d’aquestes cooperatives és molt útil en la situació molt concreta que hem comentat, petits imports i puntuals, però com sempre hi ha qui en fa un abús i al final potser acabaran pagant justos per pecadors.