Per Sant Jordi, el llibre i la rosa s’incorporen a la cistella de la compra com a objecte cultural català; la rosa irradia esplendor i amor, i el llibre amb sort serà llegit una vegada, però el veritablement important de tota lectura és l’impacte que produeix el seu contingut, la seva visió, el seu relat, el seu entorn; és com calçar.se les sabates d’aquests personatges.
El mexicà Gabriel Zaid (1934) va escriure l’any 1972 un llibre titulat Els massa llibres, en què afirmava: “El nombre de pel·lícules produïdes mundialment no és ni l’1% dels llibres publicats, amb la qual cosa els llibres es multipliquen en proporció geomètrica i els lectors en proporció aritmètica, és a dir, hi ha més autors que lectors”.
Sòcrates desconfiava dels llibres, els comparava amb la conversa, és a dir, els llibres estan en un període “embrionari”, la seva lletra és passiva, silenciosa, “pateix” un compàs d’espera, fins que és processada. La lectura és l’avantsala d’una conversa, on es creen nous punts de vista, el pensament s’expandeix, es reflexiona, es contrasta i es decideix. De tota manera, la conversa ha de tenir qualitat de contingut i dosis d’il·lusió.
Els llibres poden ser fullejats de forma aleatòria, es llegeixen al ritme que marca el lector, no requereixen un horari determinat, són relativament barats i permeten abastar una gran varietat temàtica. Llegir és un privilegi de pobres, malalts, presos, jubilats, alguns estudiants i públic en general, sense oblidar els infants.
Gairebé tots els llibres, com els equips informàtics, tendeixen a tornar-se obsolets des del moment en què s’escriuen o surten al mercat; de tota manera, el criteri formatiu ens permet seleccionar quins llibres són vigents malgrat el pas del temps. Llegir és bo, però és millor saber llegir.
Bon Sant Jordi 2019, per pensar.
Ramon Caba Robletto
Vilobí del Penedès
