Cesca Mestres, editora d’El Cep i la Nansa
Què valores a l’hora de decidir si publiques o no una proposta de llibre?
Si algun factor, per mi, és determinant en literatura infantil i juvenil, és el rerefons de diversitat i inclusió. Traient les capes que sigui de qualitat, amb una narració i una estructura que tinguin sentit, que sigui llegible… tota la línia amb què ja va néixer El Cep i la Nansa és aquesta, que sigui pròxim a tot el ventall de lectors possible. Tot el nostre catàleg compleix amb la voluntat de mostrar les realitats tal com són.
Això es pot veure amb les temàtiques que tracta?
Poden tractar sobre la família, l’amor, l’amistat…, qualsevol tema, però sempre hi ha d’haver un motiu afegit per ser publicat, com mostrar les realitats amagades, amb l’objectiu de normalitzar, normalitzar, normalitzar.
El realisme, per tant, preval a la ficció?
En absolut. Tenim una col·lecció de llibres per als més petits, de cartró, que parlen de Nadal, de la festa major, de Sant Jordi, de quan es comença l’escola. Què diferencia aquesta col·lecció? A través de la imatge vas descobrint, o no, uns nens i unes nenes de tot tipus: amb síndrome de Down, amb audiòfon, amb cadira de rodes… però el text no va d’això. I tothom s’hi pot sentir identificat.
Aquest tractament no és el més habitual, oi?
Als contes infantils hi ha un decalatge molt gran amb les diferents realitats. Nosaltres no complim cap quota. Senzillament, ensenyem al nen el món on viu. El que té dos pares, el que té dues mares, el que té quatre pares, el que té una germana que ve de fora, el que té pares d’origen diferent… Que tothom s’hi senti identificat, que és fonamental per tenir lectors.
Quina importància té la il·lustració, en el conte infantil?
La imatge és clau. La imatge ha d’explicar la història al nen i a la nena que no saben llegir. D’il·lustradors n’hi ha molts i de magnífics, i no tot serveix per a aquest tipus de públic. quan tenen 3-4 anys, el text és fonamental en el desenvolupament del conte, tot i que mirant les imatges s’ha de poder fer una idea clara de què va el llibre. Cal que el nen identifiqui les escenes com a viscudes per ells: vaig al parc, em disfresso… però el conte explica molt més i necessito que el nen se senti segur per transmetre-li el que vull, encara que sigui amb una aventura divertidíssima. Per exemple, gestionar la ràbia a través de la metàfora del volcà.
A què atribueixes el boom de l’àlbum il·lustrat?
El primer factor és que, per fi, la protagonista de la història és la il·lustració (sense desmerèixer el text). Perquè amb la il·lustració es poden explicar les històries al mateix nivell que amb el text. Es fan dels llibres petites obres d’art. I el segon, en el moment en què la lectura preadulta disminueix, tots veiem que tenim un lloc al mercat si ens dediquem molt al catàleg infantil. Abans no es valoraven, però ara els àlbums il·lustrats formen part de la bibliografia fonamental dels nens.
Es fa prou per fomentar la lectura, sobretot en l’etapa juvenil?
Pels nens, els contes formen part del seu inventari de joc; els donen pràcticament el mateix valor que al cotxe o a la pilota, perquè són bonics, divertits, els agrada que els els tornis a explicar. Als 8-10-12 anys, arriba la fase fatídica per a la lectura. En la transició del conte a la novel·la, quan creix el volum de text i es combina amb un altre tipus d’oci, com tot el que és audiovisual, hi ha una escabetxina de lectors. Jo observo molt què fan llegir a la canalla i potser no ha d’anar per aquí. Els clàssics de la literatura han d’anar precedits d’una experiència lectora satisfactòria. De narrativa juvenil s’estan fent coses magnífiques, i tenim sort de tenir una estructura de llibreries especialitzades que fan d’altaveu i que fan coses perquè acabin a l’escola, a la biblioteca. Per això és tan important que sobrevisquin.
I a nivell escolar?
Escoles, biblioteques, Generalitat… no estan prou coordinats. S’obliden de l’objectiu final, que és fer lectors, perdre’n el mínim possible. Es fan molts programes aïllats uns dels altres. Com podem evitar perdre lectors en el pas de l’escola a l’institut, si sovint les lectures prescrites no estan a l’altura del lector o alguns professors no tenen prou formació? Per exemple, no s’aprofiten els agents del territori. Acompanya un autor a l’aula: als nens els regna la capacitat de meravellar-se de qualsevol cosa, i el món de la lectura no ha de deixar perdre aquesta capacitat.
