Segons els col·lectius ecologistes Bosc Verd i GEPEC, a l’Alt Penedès hi ha unes 60 basses de regadiu, contra-incendis o de particulars de diferents formes i mides, soterrades o en alçada i construïdes amb diferents materials (ciment, metàl·lic, terra o lona geotèxtil) la majoria de les quals actuen com a trampes per a la fauna penedesenca. I com a exemple posen l’actuació recent del GRAE Subaquàtic dels Bombers de la Generalitat en una bassa de Sant Pere de Riudebitlles per tal de rescatar un cabirol que havia caigut dins una bassa i no en podia sortir.
Els ecologistes expliquen que el 90% de les basses del Penedès, tant de propietat pública com privada, no diposen de cap mesura per evitar l’ofegament de la fauna i moltes ni tan sols compten amb una tanca perimetral. A més, les que estan fetes amb lona geotèxtil fan que quan la fauna s’hi apropa per beure aigua, rellisquin i caiguin dins sense poder-ne sortir. Alhora, alerten que aquesta situació també representa un perill per a les persones, especialment per als infants.
Les espècies, expliquen, més afectades per ofegament en aquestes basses són les guineus i els toixons; però també afecta les genetes, fagines, porcs senglars i cabirols. Fins i tot les aus, principalment rapinyaires com l’Aligot Comú (Buteo buteo), s’hi ofeguen, així com alguns amfibis de terra com el gripau comú (bufo bufo).
Per Bosc Verd i GEPEC, malgrat que el Codi Penal tipifica les accions que puguin afectar la fauna protegida, legalment no hi ha cap normativa específica que contempli aquesta problemàtica i obligui els propietaris a prendre cap mesura al respecte. A la vegada, són molts conscients que l’existència de basses d’aquest tipus és de vital importància per la fauna, ja que en moments de sequera, serveixen d’abeuradors. És per això, que proposen mesures correctores senzilles i econòmiques com la instal·lació d’alguna rampa de fusta o xarxa en qualsevol lateral de la bassa.
