Espanya no vol ser governada per l’extrema dreta. Així es desprèn del resultat electoral de diumenge, que va relegar els tres partits de la plaça Colón a la irrellevància. Cert és que Vox, partit racista, xenòfob, antifeminista, anticatalà i que viu de l’enyorança de les èpoques del “imperio donde nunca se pone el sol”, ha tret un resultat excel·lent. 24 diputats. El seu 10 i escaig per cent de vots són preocupants. Però també cal dir que la seva irrupció al Congrés no fa altra cosa que normalitzar una situació que a Europa ja fa dies que s’està generalitzant i que, de fet, suposa una radiografia més acurada de la realitat social espanyola. Fins ara, la ideologia d’aquests individus existia, però estava amagada. A principis dels 70 es va decidir no extirpar-la. L’anomalia és que hi hagués un partit de dretes que ho acaparés tot: conservadors, liberals i ultres. I la realitat era una altra. Que ara s’ha fet evident.
D’altra banda, el PP del discurs desbocat, de la FAES del pitjor Aznar i de l’aristòcrata Cayetana que va desembarcar a Catalunya amb el seu posat colonialista, han tret el pitjor resultat de la seva història. Tant a Catalunya com a Espanya. Ni Fraga en les primeres eleccions va caure tan avall. Ciutadans és l’únic que ha guanyat vots al conjunt de l’Estat. Victòria pírrica entre les escorrialles dels que han optat per tenir un paper marginal. I a Catalunya ha perdut més de la meitat dels vots que els van convertir el 21-D en la primera força al Parlament. Que no és poc. Tal vegada plantejar treure la governació i la tele als qui t’han de votar no era la millor idea. Finalment, el PSOE de Pedro Sánchez n’ha tingut prou amb deu mesos de govern i de mirar de no cometre errors per ser vist com a salvaguarda de la moderació. El seu ascens a Catalunya no ha estat proporcionalment tan gran (els seus dotze diputats queden lluny encara dels 21 assolits per Carme Chacón), ja que l’independentisme ha guanyat la partida a l’unionisme per primer cop en uns comicis en clau espanyola, amb ERC com a gran triomfadora.
A tot això cal afegir-hi la darrera tupinada dels tribunals espanyols. L’endemà de les eleccions, un cop la seva decisió ja no podia modificar el còmput de vots, van anunciar que Puigdemont no es pot presentar a les eleccions europees. No ho impediran a Sánchez o Junqueras: ja els inhabilitaran. El 21-D no s’esperaven que guanyés i per això van deixar que es presentés. Ara no volen aquest altaveu a Brussel·les. I faran el que sigui per impedir-ho.
