Aquest cap de setmana té lloc la tercera edició del Retorn dels Indians, amb el qual Ribes reviu el seu passat de fa més de cent anys, quan els americanos van tornar de fer les Amèriques i van portar la prosperitat a Ribes. El seu llegat és ben visible a la zona “vella” del poble, que durant dos dies fa una mena de viatge en el temps.
Entre 1775 i 1920 hi ha documentat que a la vora de 400 ribetans, d’una població de 2.000 habitants, és a dir, el 20% de la població, va anar a provar de fer fortuna a Amèrica, principalment a les Antilles. D’aquests 400 –majoritàriament homes–, als quals caldria afegir els que ho van fer sense demanar els permisos necessaris, per exemple per fugir del servei militar o per evitar la presó, només en van tornar una quarantena, és a dir, el 10% del total, i 25 es van fer casa a Ribes. La resta, o bé havia mort durant el viatge o l’estada, o bé hi havien format família i ja no havien tornat.
És un mite, doncs, generalitzar que els ribetans van anar a fer les Amèriques i van tornar rics. Són ben pocs, en proporció, els que van aconseguir aquest objectiu. També n’hi ha que s’hi van enriquir i no van tornar. Ara bé, encara que fossin una mínima part els que ho van fer, la seva petjada en el desenvolupament de Ribes és innegable. Perquè hi van portar la prosperitat i perquè van fer tanta ostentació com van poder de la seva fortuna.
Els americanos que van tornar amb les butxaques plenes van fer possible que el poble creixés pel voltant del seu centre neuràlgic, la plaça Marcer. Van urbanitzar la plaça, els carrers del Pi, Major, de la Font i hi van aixecar unes cases d’estil neocolonial que encara són ben visibles ara. Unes cases amb arcades i galeries, amb motius escultòrics a la façana, amb balcons i finestres de ferro forjat, amb patis interiors i amb nombrosos elements ceràmics. Però la seva petjada va anar molt més enllà de l’ostentació i del seu propi benestar, ja que també van portar l’aigua i l’electricitat al poble, van possibilitar el seu creixement urbà, van comprar terres del voltant, van subvencionar festes, van fer caritat; van ajudar a la construcció del Redós i de l’Església Nova, en van finançar dues campanes, i fins i tot els indians van donar a Sant Pere de Ribes algun alcalde i tot.
El Retorn dels Indians, que aquest cap de setmana arriba a la seva tercera edició, vol fer visible tot aquest llegat al conjunt de la població. Història viva a través de carrers engalanats i ambientats per a l’ocasió, complementats amb l’Agromercat i amb moltes activitats que ajudin a comprendre aquell període tan transcendental del passat ribetà.
5. El comerç indià
Si fa dos anys el centre d’interès del Retorn dels Indians era precisament explicar aquest retorn dels avantpassats, posat en el seu context, i l’any passat es va posar l’accent en el patrimoni arquitectònic deixat (amb visites a edificis i espais indians del poble), enguany la temàtica central del Retorn serà el comerç i l’activitat econòmica que van generar.
Una de les maneres de veure-ho serà a través de les vuit rutes teatralitzades que hi ha programades, dissabte i diumenge a 2/4 d’11 del matí, a 2/4 d’1 del migdia, a les 4 i a les 7 de la tarda. Amb sortida de la plaça de la Vila (cal fer inscripció al telèfon 689 678 669 o al correu electrònic [email protected]), la ruta passarà per quatre espais: el Saló de Plens de la Casa de la Vila, el pati exterior de la casa d’un americano, el pati dels Xulius i el Redós. Carles Miret, que farà de guia i que també és el guionista dels esquetxos, explica que les visites teatralitzades expliquen “els canvis socials i polítics que van portar els indians a Ribes, amb les seves llums i les seves ombres, i ho faran amb un punt satíric”. S’hi parlarà dels cellers, de les propietats, els negocis que van impulsar, les botigues que van obrir, l’esclavitud, les relacions familiars (amb molta consanguinitat, ja que per ells era prioritari que la fortuna assolida es quedés a la família), etc.
4. La fira, al carrer
Tot el nucli de Ribes es veurà ambientat dissabte i diumenge amb motius indians i hi haurà un grup d’actors i actrius locals, amateurs, que en faran la dinamització. El viatge en el temps comença a la plaça de la Vila, on, a banda de ser el punt de partida de les rutes teatralitzades, també hi haurà el punt d’informació turística, una mostra d’oficis, una carpa de tallers i jocs infantils, i actuacions musicals. Al carrer de l’Ajuntament es trobaran artesans, i a la plaça de la Font, una terrassa indiana (els indians van portar al poble el costum de sortir a fer el cafè), música i ball. El circuit seguirà pel carrer Sant Pere, on hi haurà un photocall amb diferents motius indians per tal que qui ho desitgi pugui retratar-s’hi. El carrer Comerç (on hi haurà una pianola d’època i una carpa gastronòmica) farà de connector amb el carrer Nou i la plaça Marcer, on s’ubicaran la trentena de parades de productors artesans del 14è Agromercat (que serà dissabte i diumenge, d’11 del matí a 2 del migdia i de 5 de la tarda a 9 del vespre), l’escenari principal i també les parades de comerç local de les associacions Fem Ribes i DO Ribes.
3. Vestits d’època
L’Ajuntament de Sant Pere de Ribes, que organitza el Retorn dels Indians, convida les persones que vulguin assistir-hi a anar vestits d’època: roba de lli blanc o cotó, barret de palla, armilla, faldilles llargues, mocador de seda, para-sol, un havà als llavis…, i fer-se fotografies per després penjar-les a Instagram a l’etiqueta #RetornIndians. Les millors imatges seran obsequiades amb dues entrades al festival Sons Solers del 12 de juliol. L’organització repartirà entre les persones que vagin abillades a l’americana manera amb un barret de palla estil Panamà (se’n regalaran 2.500). A més, tothom que vagi vestit de blanc, durant els tres dies de la fira tindrà gratuït el viatge amb autobús de l’empresa Mon-Bus entre Barcelona i Ribes –i tornada–, per incentivar l’assistència des de la capital catalana.
2. Tertúlia indiana i exposició
A banda de fer una passejada pels carrers engalanats de Ribes, de visitar les parades al carrer i d’assistir a una ruta teatralitzada, qui es vulgui impregnar encara més d’aquest passat colonial ribetà ho podrà fer visitant l’exposició “Els oficis indians” o bé assistint a una tertúlia indiana. L’exposició es pot visitar del 3 al 17 de maig a la Casa de la Vila, i ha estat cedida per l’Ajuntament de Begur, localitat que també té ancestres vinguts del Carib. Sant Pere de Ribes és un dels dotze municipis de Catalunya que formen part de la Xarxa de Municipis Indians. Els altres són Sitges i Torredembarra a la Costa Daurada, el barri de Sant Andreu de Barcelona i, de la Costa Brava, Begur, Palafrugell, Lloret, Tossa de Mar, Calonge i Sant Antoni, Blanes i Arenys de Mar. L’exposició aborda el dia a dia d’un botiguer, la indústria del sucre i el rom, el tràfic d’esclaus, la producció de cacau, el comerç de tabac, etc.
Quant a la tertúlia, serà diumenge a 2/4 de 12, a la mateixa Casa de la Vila, a la sala Josep Lluís Palacios, tractarà sobre “El comerç i els indians”, amb la col·laboració de diversos historiadors locals, i també s’hi presentarà el llibre Molta terra catalana a l’Havana, de Josep Maria Torné. Per assistir-hi, cal inscripció prèvia fins avui divendres a l’adreça electrònica [email protected].
Igualment vinculada a la temàtica comercial, la placa commemorativa del Retorn dels Indians que s’edita enguany reproduirà una imatge de la farmàcia que l’apotecari ribetà Joan Bertran i Miret va obrir a Jamaica, prop de Guantánamo, el maig de 1927, que es podrà trobar al punt d’informació.
1. Músiques d’anada i tornada
El músic penedesenc Esteve Molero va estrenar el dijous 2 de maig, al Teatre Bell-lloc del Centre Parroquial de Ribes, el cd Músiques d’anada i tornada, amb el qual es va donar el tret de sortida al tercer Retorn dels Indians. La presentació es va fer amb format concert, amb el sextet de latin jazz Vela Llatina interpretant les deu peces del treball recopilatori.
Segons explica Molero, el títol del CD ve del nom que es donava a aquelles composicions, músiques d’anada i tornada: “Són músiques que surten d’aquí, que moltes tenen els seus orígens en danses feudals tradicionals, que allà reben la influència de Cuba i fan una mutació, i que tornen cap aquí i sembla que siguin cançons de sempre, però que no ho són”. Parlem de ritmes com els mambos, el bolero, el danzón, el txa-txa-txà i altres, que Molero ha recuperat, en alguns casos amb arranjaments, i també hi ha algun tema propi. “És un cas de mestissatge pur perquè hi ha la influència europea (catalana), africana (els esclaus afroamericans hi porten la seva música) i també criolla, i hi ha poca influència indígena”, diu Molero.
Com a curiositats de cançons d’anada i tornada, el músic explica que “el danzón cubà té la mateixa estructura rítmica que el xotis català; que l’havanera El meu avi és un plagi d’una cançó que és molt americana, de Cole Porter, My heart belongs to dady?; que Ravel va escriure el seu famós bolero arran d’una juguesca; i que Xavier Cugat va ser violinista de l’orquestra simfònica de l’Havana”. Músiques d’anada i tornada.
