Hi ha 26 persones al meu poble que volen que com a independentista no tingui drets, que consideren que les persones homosexuals no poden tenir els mateixos drets i que les lluites feministes són una mena de plaga bíblica que vol acabar amb ells. Hi ha 26 homes de Sant Quintí, perquè se’m fa difícil que hi hagi una dona que els vota, que van optar per donar el seu vot a la ultradreta. Hi ha 26 persones a Sant Quintí que van votar Vox. La dada és relativament alarmant: 26 vots a Sant Quintí són el 2,16% del cens. A Vilafranca és un 2,40%, un percentatge més alt, i són 518 vots. Els 35 de Subirats són l’1,81% dels votants. Una mica més alarmant és el resultat a poblacions com Bellvei o el Vendrell, on superen el 5% dels sufragis amb un 5,10 i 5,25%, respectivament. Però més enllà de si són més o menys, existeix unanimitat en el fet que són menys dels que es preveia, però també que són massa. Sempre són massa els que defensen una societat excloent i on l’odi guia la presa de decisions.
Les eleccions del dia 28 han deixat a Catalunya una victòria històrica d’ERC i un clar ressorgiment del PSC, que ha sabut aprofitar els vuit mesos de govern de Pedro Sánchez i la recuperació del PSOE per tornar a ser competitius a Catalunya. Però també aquesta taca amb nom d’ultradreta que és preocupant i que espanta. Grups reduïts però que ens provoquen un gran problema. Que ens ensenyen una part del nostre món que no ens agrada.
Aquest món que no ens agrada però que existeix. Que forma part d’un fenomen global que emmarquem a l’Amèrica de Trump o al Brasil de Bolsonaro però que en realitat són els nostres veïns. Conviuen amb nosaltres en el seu dia a dia i el nostre objectiu ha de ser evitar que aquest percentatge –ara gairebé testimonial– s’incrementi. La veritat és que la primera solució que a un li ve al cap és demanar pels votants de Vox el tracte que ells consideren que s’hauria de tenir amb qualsevol col·lectiu que no els agrada. Però després de pensar-ho fredament el millor és alarmar-nos i esperar que el 26 de maig pròxim, a les europees, siguin menys.
Per tot això, el 26 de maig, quan votem a les municipals i europees, hem de pensar qui volem que ens governi. Tinc clar que algú que no sigui masclista, homòfob i racista seria una bona manera de començar.
