El Penedès, el segon àmbit territorial més competitiu de Catalunya

La presentació de la 14a edició de l’Índex de competitivitat comarcal de la Federació d’Empresaris del Gran Penedès ha posat en relleu que, en base als 50 paràmetres que s’analitzen, l’àmbit territorial del Penedès és el segon més competitiu de Catalunya, només per darrere del Metropolità, en què les seves cinc comarques estan entre els vuit primers llocs. La novena posició del Garraf i la dotzena de l’Alt Penedès són determinants en aquest rànquing que mesura les capacitats, no pas els resultats. L’Anoia (20a) i el Baix Penedès (22a) estan a la zona intermèdia de la classificació. David Moreno, consultor d’Activa Prospect, va desgranar dimarts les claus de l’evolució de cada comarca.

L’Alt Penedès ha millorat el darrer any la seva qualificació en 4,3 punts, fins a arribar als 43,5 sobre 100 i es manté 12a. El creixement demogràfic i la reactivació del sector de la construcció han tingut com a conseqüència la creació d’empreses i una major demanda de bens de consum (més dinamisme comercial), que han afectat el conjunt de l’economia. També destaca que el 72% dels contractes són estables i la vocació internacional de la indústria vinícola. En canvi, les seves febleses són l’efecte que encara perdura de la reestructuració bancària, que limita la competitivitat de l’Alt Penedès; i la poca qualificació de la població, fet que es tradueix en la creació de poques empreses i l’existència de pocs autònoms; Moreno també creu que, estrictament des del punt de vista de la competitivitat, i sense entrar en els altres impactes que causaria, el Logis Penedès facilitaria la intermodalitat amb ports i aeroport.

Economia d’autoconsum

El Garraf i el Baix Penedès tenen una estructura econòmica encarada a la població residencial. El Garraf té, no obstant, un nivell de renda “més alt del que li pertoca”, segond Moreno, perquè molta gent va a treballar fora de la comarca i obté unes rendes altes. Destaca per ser una de les comarques amb millor qualificació de la mà d’obra, fet que es tradueix amb una emprenedoria molt alta; en canvi, el consultor mostra preocupació perquè “els joves no es qualifiquen”. El seu principal problema del Garraf és l’escassa industrialització de la comarca, el poc sòl que hi ha a disposició de les empreses, i l’excessiva dependència del turisme i tot el que en depèn (comerç, restauració, etc.), molt sensible a les fluctuacions de l’economia. El peatge de l’autopista també és un llast.

El Baix Penedès està enfortint la seva economia, que cada cop es diversifica més i depèn menys del comerç/turisme. A més, s’està industrialitzant i el creixement demogràfic també està estimulant la demanda de bens i serveis. L’escassa formació és, com a les altres comarques del Penedès, un dels seus punts febles, fet que es tradueix amb molt d’atur i amb unes rendes molt baixes. També és bo per al teixit comercial la dispersió de la població en tanta urbanització: com que cal agafar el cotxe per anar a comprar, hi ha molta fuga fora de la comarca.