En relació amb l’escrit de la pàgina 45 de La Fura número 2.188.
M’ha agradat moltíssim la iniciativa de la Pilar Llarch Vinaixa d’acomiadar-se del món terrenal de la manera com ho ha fet. És preciós prendre’s una “cosa” tan “natural” com és la mort tan creativament.
M’emociona molt tot i no haver conegut aquesta senyora tan maca, però de fet puc dir que sí que ho he fet, perquè ella mateixa m’ha vingut a trobar a través d’aquest setmanari.
Vaig perdre el pare al desembre, i a la meva manera jo sabia que fer una cosa de l’estil de la vostra Pilar és el que jo volia per a ell. Li agradava molt la vida i, per tant, calia donar-li “vida”. Per això, quan encara era viu, pocs dies abans de morir, vaig escriure un comiat en nom d’ell, òbviament en primera persona com la Pilar, comunicant que se n’anava. El missatge va quedar gravat al seu “estat” del WhatsApp i algunes persones el van poder llegir. No era tan amablement irònic, però no era gens tràgic. Simplement “era”. Era la realitat del que “és”. Em penedeixo de no haver-ne fet captura de pantalla.
Missatges com el de la Pilar són, de veritat, molt necessaris, tant per als que se’n van com per als qui ens toca continuar vivint… aquí. Felicitats! Llarga vida per a la Pilar!
Francesca Parera Gual
Vilanova i la Geltrú
