En aquest territori entre dues grans conurbacions urbanes i entre el mar i la muntanya hem de cercar el nostre futur i anar perfilant el nostre present. Per portar aquesta tasca obligada hem d’esbrinar el nostre passat. Des de la seva fundació, l’Institut d’Estudis Penedesencs ha realitzat una ingent feina i s’ha convertit en un pal de paller d’aquesta vegueria sense competències i en un líder més teòric que pragmàtic.
Des que Caixa Penedès va ser engolida per una altra entitat bancària, la cosa ja no és el que era. Una de les bases perquè tot això tiri endavant és que hi hagi una font de finançament important, però la nova entitat bancària tenia la seva base en un altre punt de Catalunya, llavors la cosa va començar a perdre pistonada. Perquè aquesta sinergia que anava costejant tots aquests estudis i investigacions segueixi endavant i no es trenqui la cadena, és necessari que altres empreses públiques o privades hi aportin el seu granet de sorra; aquesta xarxa que ha funcionat en les darreres dècades, formada per aquests lletraferits i rates de biblioteca, entre altres especialistes que han anat perfilant passat i present d’aquest territori històric. Un dels problemes principals que es troben aquests estudiosos és la publicació dels seus treballs, encara que avui en dia les xarxes socials són una gran oportunitat per donar a conèixer els treballs. En molts casos encara té molta importància el suport en paper i també aconseguir tenir la benzina pagada, que a vegades ja és molt. Està bé tenir turisme de sol i platja, però a poc a poc estem ampliant la nostra oferta a un turisme més cultural, per això hem de treballar entre tots els municipis aquest apartat, perquè és una inversió de futur. Les vinyes i les platges ja les tenim, ara ens queda l’altra part de la nostra essència.
