El cicle de la nostra pròpia existència és un continu anar i venir de separacions i pèrdues fins a arribar finalment a la pèrdua irreversible, la mort dels nostres éssers estimats i la nostra pròpia. El procés d’acompanyar i acomiadar el final de vida d’un ésser estimat és un temps de sensibilitat extrema, quasi sagrat, un instant punyent i dur però essencial per tancar correctament un cicle important de la nostra vida i el posterior procés de dol.
Com a familiars d’una persona estimada que està en un final de vida, és important adonar-se quan la mort és a prop, per facilitar una mort digna. A mesura que la mort és propera, és probable que les necessitats de la persona hagin canviat. És essencial, doncs, escoltar amb respecte i comprensió en tot el procés i acompanyar igual que ho fem en el naixement. Potser ara les seves necessitats siguin reflexionar o buscar el significat de la seva vida, resoldre temes amb familiars, dubtes, pors, qüestions sobre el procés de morir, espirituals i/o religioses. És el moment de sostenir el dolor i, si cal, poder donar permís per deixar de lluitar, per deixar d’aferrar-se a la vida i buscar alleugeriment en la mort. Tanmateix, cal posar consciència del moment que nosaltres estem vivint, atenent també les nostres emocions, escoltant dins nostre. Segons com, pot ser una gran oportunitat per compartir sentiments molt valuosos, i l’últim present que podem donar.
Però és ben cert que no sempre tenim l’oportunitat d’acomiadar-nos com voldríem o necessitaríem. Els simbolismes i rituals de dol ens poden ajudar a dur a terme la necessitat d’acomiadament, ens conviden a expressar els nostres sentiments i pensaments al mateix temps que consolen i alleugen el dolor. Escriure poemes, o bé una carta per acomiadar-nos, pot oferir-nos aquesta possibilitat, en ella podem abocar en paraules tot allò que no vam tenir oportunitat de fer o dir, vessar tot l’amor i expressar el buit, l’agraïment, el perdó o l’ofec insuportable que ens oprimeix el cor. Aquesta expressió, aquest sentir, en facilitarà el comiat.
Les paraules són les teves ales, procura que surtin del cor, que siguin sentides, que brollin de les entranyes i, llavors, fes-les arribar al més enllà. Aquest serà el millor homenatge d’acomiadament que pots arribar a fer.
