Asseure’s al costat d’una persona apreciada, al vestíbul d’una residència de gent gran, i ser-hi de visita, deu ser acompanyar. Sentir plegats el temps que deixa anar els grans de sorra del rellotge. Com és acompanyar el fet de trobar una mà menuda, una petxina dins d’una mà gran, camí cap a l’escola. Sovint és més generós aquest contacte que allò que es diu. I sobretot en Jaume Rafecas, Síndic de Greuges de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, acompanya, de bracet a banda i banda, governat i governant. Diria que ho fa enfortint la baula del feble, llimant l’anella del fort. Una feina prou difícil, de servei als altres, de ser-hi al costat, d’acompanyar-los. Aquesta paraula també es pot transformar en els sinònims: anar a l’una, conduir, custodiar, guiar, ajudar, sostenir. És bo estar ben acompanyat.
