En aquestes setmanes de confinament hem passat, a mesura que la pandèmia s’ha anat controlant, a descobrir noves divisions territorials. En els primers moments el Govern espanyol ho va centralitzar tot i, com no podia ser de cap altra manera, vam dividir el territori nacional en províncies, un invent de principis del segle XIX. Després, a mesura que la cosa anava endavant, l’Estat va començar a fer una mica de cas a les autonomies i semblava que escoltava les seves propostes de desconfinament territorial. És en aquest espai que vam descobrir les regions sanitàries, que poden coincidir amb les comarques a grans trets, però sempre hi ha alguna excepció, com és el cas de Cunit, que tot i pertànyer al Baix Penedès està dins el sector sud de la zona metropolitana de Barcelona. Els tretze municipis del Baix Penedès vam passar l’11 de maig a la fase 1 i Cunit va haver d’esperar una setmana.
Fins als anys 60 i 70 del segle passat la divisió territorial vigent tenia el seu sentit, però avui en dia en què estem igual de temps per anar del Vendrell a Barcelona o a Tarragona, tot ha quedat una mica descafeïnat. La nostra generació ja no té una identitat clara de territori i sembla una mica tot postís. Molta gent, potser per raons de feina o amics, ha tingut més relació amb Barcelona que no pas amb la capital de la comarca. Abans la mobilitat era més reduïda i per un del Vendrell, anar a Barcelona era quasi com avui anar a Moscou amb avió. Hem d’adaptar els territoris als nostres temps, com sempre s’ha fet. Fins ara tot tenia una explicació que ho justificava. Nosaltres també ens hem d’actualitzar i també li toca al territori.
