Tanquem el 2024 dedicant aquesta edició a fer un repàs de l’actualitat que ens ha deixat l’any. Un 2024 que acaba tal com va començar, amb un sector primari contra les cordes. Després de tres anys de sequera amb la consegüent caiguda del rendiment de la vinya i, per tant, dels ingressos dels pagesos, la DO Cava anunciava a l’abril diferents mesures extraordinàries per garantir la producció, com l’admissió de qualsevol vinya situada dins el territori de la DO, encara que no estigués registrada a l’ens. Al·legant també la falta de raïm i vi base, Freixenet ha fet efectiu un ERTO a 615 treballadors que han vist reduïda la seva jornada laboral entre un 20 i un 50%. I si l’any ha estat dur per al sector vitivinícola, no ho ha estat menys per al pesquer, després del recent anunci que ha fet Brussel·les i que els autoritza a sortir a la mar només 45 dies a l’any.
Aquest ha estat l’any en què s’han reobert dos grans equipaments culturals a l’Alt Penedès i el Garraf. A Vilafranca, el nou Vinseum obria al novembre després de més de vuit anys d’obres i amb l’objectiu clar de ser reconegut aviat com a Museu Nacional, mentre que al Garraf, coincidint amb l’Any Balaguer, el mes de juliol reobria el Museu Víctor Balaguer un cop finalitzades les obres de climatització que s’han allargat durant dos anys.
Encara parlant d’obres, tot i que en un sentit ben diferent, el 2024 ens ha deixat la notícia de l’aturada, per ordre judicial, del projecte de l’Autòdrom de Terramar, a Sant Pere de Ribes. Una victòria dels moviments populars que han aconseguit preservar el paisatge davant un projecte privat que preveia construir pistes eqüestres i automobilístiques, a més d’un hotel, enmig d’un paratge natural protegit i cada vegada més escàs en una comarca ja molt tensionada urbanísticament. Menys ciment i més espai natural. Això és justament el que ha fet Calafell amb la demolició de la plaça del Mil·lenari, una estructura construïda el 2002, situada al passeig marítim de Segur de Calafell que entrava cap a la sorra en forma de mirador. La plaça es trobava al tram de platja del municipi més afectat per l’erosió, per la qual cosa els seus fonaments s’anaven desgastant cada vegada més i amenaçaven ruïna.
On res ha canviat, malauradament, ha estat en el servei deplorable de tota la xarxa de transport públic de les nostres comarques. El 2024 acaba amb el rècord galdós d’haver registrat incidències en cada setmana de l’any.
