Si us hi heu fixat, la majoria d’ampolles de vi de criança porten l’expressió “criat en barrica”. La paraula barrica no figura al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, ni tampoc a l’amplíssim recull de mots catalans que és l’Alcover-Moll; només la transcriu el Diccionari de l’Enciclopèdia. La designació tradicional en català és bota, mot esmentat ja per Ramon Llull, omnipresent en tot el domini lingüístic, i que ha estat popularíssim en el refranyer, cançoner, etc.
Doncs ara el que es porta és barrica, una paraula d’origen gascó, que se la va fer seva el francès i que suposo que ens deu haver arribat a través del castellà. Potser hi ha raons per bandejar bota i substituir-ho per barrica. Les desconec. Si de cas, que algú me les expliqui. Però molt em temo que la raó subjacent és que la primera sona a català i pagès i la segona, a cosmopolita i refinat.
I ja veig a venir que haurem d’anar dient adeu a la bota del racó, a la bota de Sant Ferriol i potser haurem de canviar el nom del carrer dels Boters.
Manel Cervera
Vilafranca del Penedès
