El proppassat 9 de desembre, només amb 72 anys, va morir Llorenç Soldevila i Balart (Monistrol de Montserrat, 1950), un referent en els estudis i la divulgació de la literatura catalana. Pot ser que a molts lectors el seu nom no els acabi de sonar, però si els dic que va ser un dels autors del Solc. Literatura catalana amb textos comentats (Edicions 62, 1984), de ben segur que diran “Ah, sí!”, perquè durant anys va ser llibre de text a molts centres educatius de Catalunya. Ell mateix va ser professor de secundària durant uns trenta anys, fins que va passar a la universitat de Vic, on es va jubilar l’any 2018. La seva passió per la literatura catalana i per fer-la arribar a com més gent millor no només es reflecteix en la tasca docent i d’autor de llibres de text, també ho fa en molts altres vessants, com per exemple el de conferenciant i organitzador de sortides literàries, que el van portar a preparar, i en molts casos publicar, rutes literàries diverses, com les dedicades a Miquel Martí i Pol, Jacint Verdaguer, Mercè Rodoreda…, tasca que va culminar amb la publicació de la col·lecció “Geografia literària”, editada per Pòrtic (Grup 62), que ens permet de recórrer els Països Catalans a través de textos literaris: Illes Balears i Pitiüses, País Valencià, Comarques gironines, Comarques barcelonines… (segons tinc entès encara n’ha deixat algun volum inèdit, com el dedicat a Andorra) i que té una versió digital, endrets.cat; el de divulgador i estudiós de la Nova Cançó, a la qual va dedicar la tesi doctoral i la lliçó magistral de jubilació; el de periodista, ja que va publicar nombrosos articles divulgatius com la secció també titulada “Geografia literària” a El 9 Nou de Vic; el de director de col·leccions literàries com “Les eines”, de l’editorial Proa; el de curador de nombroses obres, com la recent Àlbum Joaquim Molas (Ajuntament de Barcelona, 2022), dedicada al qui va ser el seu mestre per excel·lència; etc. etc. etc. Però, per damunt de tot va ser una persona senzilla, oberta i generosa, que mai no va tenir un no per a estudiants, estudiosos, amics i coneguts que li demanàvem informacions diverses, ja que era un pou de ciència i un home metòdic que ho fitxava tot.
Permeteu-me, per acabar aquestes ratlles d’homenatge improvisades, un parell d’anècdotes personals. La primera té relació amb la seva passió per les rutes literàries: un bon dia, en què amb la meva dona i els fills visitàvem Girona, ens vam trobar, per casualitat, al davant de la catedral, ja que ell hi portava un grup amb el qual havien treballat Josafat de Prudenci Bertrana. Ens va convidar a ajuntar-nos-hi i us asseguro que tots vam gaudir de la seva erudició, amena, clara i preparada a més no poder. La segona fa referència als correus que hem intercanviat durant anys, per demanar-nos alguna cosa, per proposar-nos algun curs per a alguna entitat amb la qual col·laboràvem, per entrevistar-lo en algun dels programes de ràdio que he fet… En els darrers, arran de la publicació de l’Àlbum Joaquim Molas, que ja he esmentat, del qual ell va ser curador, juntament amb Manuel Llanas, i en el qual vaig col·laborar, em deia, entre altres coses: “Bon dia, benvolgut Pere, tot va bé, sobretot la salut.” (7-3-2022) Per això m’ha sobtat tant i tant aquesta mort tan prematura i inesperada, però és que encara m’ha sorprès més quan he sabut que el dissabte dia 3 de desembre encara va presentar, a Berga, Universos literaris, el darrer volum de la col·lecció “Geografia literària”, i que estava il·lusionat i ple de projectes com sempre. Et trobarem a faltar, Llorenç, per moltes raons, però n’hi ha una que no em vull deixar i que no és altra que el teu patriotisme discret, rigorós i eficaç, tan necessari a la dècada de 1970 com ara. Tindrem ben present aquella frase que tant ens va cridar l’atenció de la lliçó magistral de la teva jubilació: “Si no renacionalitzes, et desnacionalitzen”.
