M. Àngels Ollé (Sant Sadurní d’Anoia, 1937) va morir el diumenge 1 de setembre a Reus, la seva ciutat d’adopció, que precisament aquest any li havia concedit la medalla de la ciutat. Va ser una dona compromesa amb la llengua i la cultura catalanes des del primer moment (va impulsar la fundació de l’escola Mowgli de Reus, la primera de la ciutat que va fer l’ensenyament mixt i en català) fins al darrer (des del 2013 liderava a Reus el Pacte Nacional pel Dret a Decidir i el 2018 hi va fundar el col·lectiu de solidaritat amb els presos polítics).
Com a professora i pedagoga va impulsar els moviments de renovació pedagògica, al costat de figures com Marta Mata; va publicar nombrosos llibres d’iniciació a la lectura, a l’editorial La Galera, ja a la dècada de 1960; va ser professora a la Universitat Rovira i Virgili; va col·labora en diverses revistes pedagògiques, com ara In-fan-ci-a (en va ser membre del consell de redacció durant anys) o Perspectiva Escolar; etc. Com a escriptora és un referent de la LIJ catalana i alguns dels seus títols s’han llegit durant anys a les escoles del país: Els tres avions amics (La Galera, 1963), El vaixell bromista (La Galera, 1965), El conte de la lluna callada (La Galera, 1972), Però no ho diguis a ningú (La Magrana, 1981), Sami (Onda, 1988), la sèrie La ratona (La Galera, 1994), d’introducció al còmic per a infants, etc. etc. etc. A més, l’any 1994 va ser Premi Crítica Serra d’Or de literatura infantil i va col·laborar en nombroses ocasions a la revista Cavall Fort.
Gràcies, M. Àngels, pel teu mestratge, pel teu exemple, per la teva obra, pel teu servei al país en tot moment.
