Sóc masclista com suposo que ho som tots els homes que gaudim dels privilegis de ser-ho sense pensar-hi. No m’hi considero perquè segurament sóc més masclista de sostre de vidre que de bavejar en un autobús. Un masclisme per omissió que molts veiem cada dia i que moltes vegades es deu més al fet de no dir prou quan un es troba en determinada conversa, que en un masclisme d’agressió directa, d’assetjament i agressió sexual.
Però més enllà d’això aquests dies he de reconèixer que he descobert una xacra de la qual no era conscient, o de la qual no n’era prou conscient. La caiguda del cavall ha vingut arran de la denúncia de la regidora de la CUP de Barcelona, Maria Rovira, que va ser víctima d’una agressió sexual. En un article a l’Ara explicava com un home l’havia immobilitzat i li havia tocat els genitals quan tornava a casa després d’una nit a les Festes de Gràcia. La seva denúncia va portar la Júlia Brossa, periodista i membre del gabinet de premsa d’ICV, a explicar una agressió que havia patit.
De cop i volta em vaig adonar que en el meu entorn el problema no només existeix sinó que s’ha produït molts més cops dels que em pensava i que mai n’he sentit a parlar. Que mai ha format part d’una conversa; que no se’n parla, vaja.
Moltes vegades un tendeix a pensar que viu en un entorn on segons quines situacions no es produeixen, que determinades coses passen fora del seu focus. Una simplificació, ho sé, però també un mecanisme de defensa per evitar mirar als ulls un problema real, que ens envolta.
La meva sorpresa només és una prova més de com molts cops aquest problema hem decidit que era cosa de dones, que no ens afectava, que no calia mirar-lo a la cara i afrontar-lo. Quantes dones del nostre entorn han estat víctimes d’agressions? Quantes han hagut de córrer perquè quan tornaven a casa no se sentien segures? Quantes han vist com un flirteig es convertia en una agressió i encara han hagut de sentir-se dir que eren elles les que “havien provocat”?
Sé que molta gent treballa per acabar amb aquestes situacions, però la denúncia feta per aquestes dues dones que formen part d’espais que comparteixo ha de servir perquè més gent seguim obrint els ulls i passem de la condemna dels fets a l’acció, per evitar-los quan en els nostres entorns se sentin segons quins comentaris o insinuacions.
Sobretot, els homes.