Albinyana enguany per la festa major ha viscut una jornada històrica amb la recuperació dels castells dels aficionats locals. Al llarg del segle passat un grapat de fotografies ens han demostrat que l’esperit casteller local s’ha mantingut ferm en la primera meitat de la centúria, però a partir dels anys 60, la cosa sembla que se’n va anar en orris. No ha estat fins més de seixanta anys després que s’han tornat a fer castells per gent del poble vestida de carrer. Una part de la gràcia, a part de l’interès de les autoritats locals que s’ho han treballat, és el fet que en la localitat hi ha castellers d’altres colles properes com poden ser els Bous de la Bisbal o els Nens del Vendrell, un fet que ajuda a tirar endavant aquestes fites socials.
Per les festes majors és relativament fàcil contractar una orquestra, un colla de castells i una companyia que entretingui la quitxalla, però el més complicat de tot és la complicitat social perquè la gent del municipi participi en actes conjunts que donin alegria i harmonia a la localitat. Els aficionats d’Albinyana van fer una cercavila amb sis actuacions de pilars de tres i de quatre i la setmana següent ho van repetir al nucli de les Peces. No estem parlant de grans castells, evidentment, però parlem de veïns de la localitat que han trobat en aquest acte una manera de conèixer-se i participar en projectes conjunts. La història no seran els pilars de 4, però sí les petites vivències de cadascun que ha participat en tot el procés i les fotos i imatges que han quedat per a la posteritat. El més important no és el destí, sinó el camí. Albinyana torna a donar empenta al seu caliu que la dispersió urbanística dels veïns ha malmès i torna a treballar com una pinya. No anirem a cap concurs de castells, però el dia a dia serà molt més social que abans, almenys en els qui ho han fet possible.
