Tota entapissada de verd com una immensa taula de billar, boscos, grans extensions de sembrats, blat, farratge, vinya, etc., nombrosos i cabalosos rius que la creuen per tot arreu, pobles i ciutats que aixequen les punxes de les catedrals al costat de xemeneies, tot posat capriciosament aquí i allà, com si es tractés d’un gegantí pessebre, les grans ciutats se superen l’una a l’altra. Al costat de cada edifici important, monument, palau, pont o catedral hi ha grans murals fotogràfics que ensenyen com va quedar tot allò el 1945, després dels intensos bombardejos de l’aviació aliada, que va fer pagar a una gran majoria innocent els fets reprovables d’una minoria fanàtica.
A Dresden va ser especialment dramàtic perquè ja quasi finalitzada la contesa i sense que hi hagués cap objectiu militar d’importància, la nit del 14 de febrer de 1945, en diferents onades, els B-29 anglosaxons van llançar milers de bombes durant vint inacabables minuts, que van destruir el 95% de la ciutat i van causar més de 300.000 morts. A les fotos esmentades es poden contemplar grans piles de cossos que eren incinerats a la plaça principal per evitar epidèmies.
A Postdam, antiga residència dels reis de Prússia, hi ha la sala on, en una gran taula rodona construïda expressament a Rússia per a l’ocasió, Stalin, Churchill i Truman van decidir la sort de l’antic III Reich i la seva repartició. En aquesta sala s’accedia per tres portes i cada dirigent ho feia per una de diferent.
D’Hamburg recordo els seus canals i ponts, que fan pensar en Venècia, i el seu gran port. Colònia disposa de la catedral gòtica més impressionant d’Europa, únic monument que va sobreviure als bombardejos, amb torres de 154 metres d’altitud. Nuremberg conserva les muralles medievals i està igualment reconstruïda. Després de la mort de Rudolf Hess, la presó va ser enderrocada, en un intent més d’oblidar aquell malson. També hi ha Munic, la ciutat alegre de la cervesa i les salsitxes blanques; Leipzig, ciutat de concerts i fires internacionals; i Lubeck, on Bach feia els seus concerts.
Per últim, Berlín, ciutat emblema de l’Alemanya dividida, on encara avui amb el mur desaparegut, a excepció d’un tros de 200 metres, continua clarament visible la diferència dels dos sectors. Precisament al sector oriental hi ha dos dels pocs vestigis que queden del II Reich: el Ministeri de l’Aire –estranyament respectat per les bombes–, on Goering era amo i senyor; i el lloc on es troba el búnquer de Hitler, un petit monticle al costat de la semiderruïda cancelleria.
