Sovint tinc interès de parlar del municipi, o d’algun dels municipis del Penedès i del Garraf. M’agrada. Entenc el municipi com la relació més pròxima entre veïns. El veïnatge. La vida hi és propera. I és el primer pas, el més a prop, de l’administració pública. Cada veí veu com canvia el poble, quines són les millores per tots, i si allò més elemental (l’estat dels carrers, les zones d’esbarjo, l’enllumenat públic, el servei d’aigua, la neteja) són al dia. Com s’estimula la cultura, l’ensenyament. Quina és la gestió que en fan el veïns escollits. I em costa d’entendre com, massa sovint, electors i elegits es donen l’esquena; com la participació per un cantó fa mandra i per l’altre, temor. El municipi és el mirall de tots. Ingenuïtat? Candidesa?
